Jeremies 12 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Sé que ets just, Senyor: jo no puc discutir amb tu.

Però et vull exposar les meves raons.

Per què prosperen els malvats?

Tots els traïdors viuen tranquils.

2Els has plantat i arrelen,

creixen i donen fruit.

Tu ets a prop dels seus llavis

però lluny del seu cor.

3Senyor, tu em coneixes i em veus,

has comprovat

que el meu cor és amb tu.

Reserva els malvats,

com anyells, per a l’escorxador,

separa’ls per al dia de la matança!

4Fins quan la terra ha de portar dol

i s’ha de marcir

tota l’herba del camp?

Bèsties i ocells n’han desaparegut

per la maldat dels qui hi habiten.

Ells diuen:

«Aquest no veu cap on anem!»

5«Si ja et canses de córrer

amb els soldats d’infanteria,

com podràs competir

amb la cavalleria?

Si només et sents segur

en un país tranquil,

què faries

en el bosc frondós del Jordà?

6És cert, fins i tot els teus germans

i la teva pròpia família t’han traït

i convoquen gent a la teva esquena.

No te’n fiïs,

encara que et parlin amablement.»

El Senyor abandona el seu país

7«He abandonat la meva casa,

m’he desfet de la meva heretat,

he deixat en mans dels enemics

allò que més estimava.

8La meva heretat,

com un lleó ferotge,

ha rugit contra mi:

per això l’he detestada.

9La meva heretat és un cau de hienes,

els voltors l’ataquen de tots costats.

Aneu, aplegueu totes les feres,

dueu-les al carnatge!

10Molts pastors han assolat

la meva vinya

i trepitjat el meu camp.

Han convertit el meu camp preferit

en un desert devastat;

11l’han deixat fet una desolació,

i ara ell plora, desolat, davant meu.

Tot el país és arrasat

i no hi ha qui en faci cas.

12Els devastadors han arribat

a tots els tossals del desert,

perquè el Senyor

té una espasa que devora;

d’un cap a l’altre del país

no hi ha pau per a ningú.

13Sembraven blat,

i han collit espines;

s’han escarrassat sense treure’n profit.

Avergonyiu-vos

de la misèria de collita:

és fruit del gran enuig del Senyor.»

Avís del Senyor als pobles veïns d’Israel

14«Això faig saber jo, el Senyor, a tots els veïns malvats, que viuen a tocar de l’heretat que vaig donar al meu poble d’Israel: Els arrencaré de la seva terra, igual com arrencaré d’enmig d’ells la gent de Judà.

15Però, després que els hauré desarrelat, em tornaré a compadir d’ells i els retornaré a la seva terra i a la seva heretat.

16Si aleshores ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, aprenen el costum que té el meu poble de jurar pel meu nom, dient: “Per la vida del Senyor”, jo els faré viure enmig del meu poble.

17Però si alguna d’aquelles nacions no fa cas de mi, la desarrelaré, l’arrencaré i la destruiré. Ho dic jo, el Senyor.»