Titus 1 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Pau, servent de Déu, apòstol de Jesu-crist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat,

2en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix.

3En els temps fixats, ell ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m’ha estat confiada; així ho ha disposat Déu, salvador nostre.

4A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.Designació dels qui presideixenla comunitat

5Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar.

6Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels.

7Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts;

8ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix,

9fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen.Els falsos mestres

10Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu.

11A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé.

12Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.»

13Aquest testimoni és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe

14en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat.

15Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència.

16Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.