Jeremies 49 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Contra Ammon

1Referent als ammonites, això diu el Senyor:

«Per ventura Israel no té fills

que puguin posseir la terra de Gad?

Com és, doncs, que el déu Milcom

se n’ha apoderat

i el seu poble n’habita les ciutats?

2Per això vénen dies

que faré ressonar el crit de guerra

a Rabà dels ammonites.

Ho dic jo, el Senyor.

Es tornarà un tossal desolat,

i seran incendiats

els pobles del voltant:

llavors Israel prendrà possessió

de la seva heretat.

Ho he dit jo, el Senyor.

3Planyeu-vos, gent d’Heixbon,

perquè Ai ha estat devastada;

crideu, rodalia de Rabà,

vestiu-vos de dol, lamenteu-vos,

aneu errants

per les tanques dels camps,

perquè el déu Milcom serà deportat

amb els seus sacerdots i dignataris.

4Gent rebel,

per què et glories de les fondalades

i dius que la teva vall és fèrtil?

Tu et refies dels teus tresors

i afirmes: “Qui m’atacarà?”

5Doncs jo faré caure el pànic

damunt teu

i t’envoltarà pertot arreu:

us dispersareu cadascú pel seu costat

i no hi haurà

qui aplegui els esgarriats.

Ho dic jo, el Senyor,

Déu de l’univers.

6Però finalment

renovaré la vida dels ammonites.

Ho dic jo, el Senyor.»Contra Edom

7Referent a Edom, això diu el Senyor de l’univers:

«Ja no hi ha savis a Teman?

No hi queden consellers?

Han perdut la saviesa?

8Fugiu, habitants de Dedan,

retireu-vos a viure a les coves!

Jo envio una calamitat

al poble d’Esaú;

ara haurà de donar comptes.

9Us arriben els veremadors,

que no deixaran ni un gotim;

de nit us arriben lladres,

que saquejaran al seu gust.

10Jo mateix despullo Esaú,

descobreixo els seus cataus:

no es podrà pas amagar.

Tot el seu poble és devastat:

els fills, els germans

i els veïns ja no hi són.

11Abandona els teus orfes:

ja els pujaré jo;

i que les teves viudes confiïn en mi!

12»Perquè això diu el Senyor: Els qui no estaven sentenciats a beure la copa, també l’han beguda. ¿I tu te n’havies d’escapar? No te n’escaparàs pas: ben cert que la beuràs!

13Ho juro per mi mateix: Bosrà serà una ruïna, es convertirà en motiu d’estupor, d’oprobi i de maledicció; totes les seves ciutats esdevindran ruïnes perpètues.»

14He sentit aquest missatge del Senyor,

i un enviat el porta a les nacions:

«Reuniu-vos, veniu i ataqueu-lo,

sortiu a combatre’l!

15Jo et faré el més petit dels pobles,

mereixedor del més gran menyspreu.

16T’has enganyat

creient que et feies témer,

t’has tornat altiu,

perquè vius a les escletxes de la roca,

aferrat al cim dels turons;

però, ni que hi posis el niu

com l’àguila,

d’allà i tot et faré caure.

Ho dic jo, el Senyor.»

17Edom serà motiu d’estupor: tothom qui hi passarà, quedarà esbalaït i es riurà de la seva desfeta.

18Serà com la destrucció de Sodoma i Gomorra i dels seus habitants. Ho diu el Senyor. Ningú més no hi viurà ni s’hi refugiarà.

19«Com un lleó quan puja

del bosc frondós del Jordà

cap als pasturatges d’Etan,

jo el faré fugir en un moment

i establiré el governant

que m’he escollit.

Qui és com jo?

Qui em pot cridar a judici?

Hi ha cap rei

que em pugui plantar cara?

20Escolteu, doncs, la decisió

que el Senyor ha pres contra Edom,

les intencions que porta

contra els habitants de Teman:

els arrossegaran, certament,

com petits del ramat;

ben cert, ho veurà amb horror

la seva cleda.

21Els crits de la seva caiguda

fan tremolar la terra,

des del Mar Roig

senten els seus crits d’auxili.

22Algú vola com una àguila

i estén les ales sobre Bosrà.

Aquell dia els valents d’Edom

encongiran el cor

com la dona quan infanta.»Contra Damasc

23Referent a Damasc:

«Hamat i Arpad estan consternades,

estan inquietes perquè senten

males noves,

com la mar quan s’encrespa

i no es calma.

24Damasc, acovardida, es gira i fuig,

el pànic l’ha atrapada,

li vénen angoixa i dolors

com a la dona quan infanta.

25Per què no han evacuat

la ciutat famosa,

que em donava tant de goig?

26»Per això, aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.

27Calaré foc a les muralles de Damasc, i consumirà els baluards de Benadad.»Contra les tribus àrabs

28Referent a Quedar i als reialmes d’Hassor, vençuts per Nabucodonosor, rei de Babilònia, això diu el Senyor:

«Assalteu Quedar,

devasteu els nòmades d’orient!

29Preneu-los tendes i ramats,

envelats i tot el bagatge;

endueu-vos els seus camells,

llanceu contra ells aquest crit:

“Terror de tot arreu!”

30Fugiu, disperseu-vos,

habitants d’Hassor,

aneu a viure en coves.

Ho dic jo, el Senyor.

Nabucodonosor, rei de Babilònia,

ha pres una decisió contra vosaltres:

ara ve amb males intencions.

31Ataqueu aquest poble tranquil,

que viu confiat,

sense forrellats ni portes,

allunyat de tothom.

Ho dic jo, el Senyor.

32Hi haurà camells per botí

i grans ramats per saquejar;

dispersaré als quatre vents

aquesta gent de polsos afaitats.

D’arreu on transiten

els faré venir desgràcies.

Ho dic jo, el Senyor.

33Hassor serà un cau de xacals,

una desolació perpètua:

ningú més no hi viurà

ni s’hi refugiarà.»Contra Elam

34Paraula que el Senyor va comunicar al profeta Jeremies referent a Elam. Era a la primeria del regnat de Sedecies, rei de Judà.

35Això diu el Senyor de l’univers:

«Trencaré l’arc d’Elam,

el bo i millor del seu poder.

36Faré que s’abatin sobre Elam

els quatre vents,

des dels quatre extrems del cel,

i dispersaré els elamites

pels quatre costats de la terra:

no hi haurà nació on no arribin.

37Amb l’amenaça dels enemics,

dels qui busquen de matar-los,

escamparé el pànic a Elam.

Els faré caure al damunt

un gran desastre:

l’ardor del meu enuig.

Ho dic jo, el Senyor.

Els enviaré l’espasa,

i els perseguirà

fins que els hauré exterminat.

38Posaré el meu tron a Elam

i en faré desaparèixer

reis i governants.

Ho dic jo, el Senyor.

39Però a la fi dels temps

jo renovaré la vida d’Elam.

Ho dic jo, el Senyor.»