Èxode 1 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Els egipcis oprimeixen els israelites

1Aquests són els noms dels fills d’Israel, és a dir, de Jacob, que van entrar amb ell a Egipte, cada un acompanyat de la seva família:

2Rubèn, Simeó, Leví, Judà,

3Issacar, Zabuló, Benjamí,

4Dan, Neftalí, Gad i Aser.

5Josep ja era a Egipte. En total, els descendents de Jacob eren setanta.

6Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació.

7Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país.

8Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte,

9i digué al seu poble:

– Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres.

10Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país.

11Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès.

12Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça.

13Per això van esclavitzar els israelites amb duresa

14i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament.

15Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué:

16– Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-laviure.

17Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens.

18Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué:

– Per què feu això de deixar viure els nens?

19Elles respongueren al faraó:

– És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill.

20Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós.

21I a les llevadores, que havien temut Déu, ell els va donar una descendència.

22Finalment el faraó manà a tot el seu poble:

– Tireu al Nil tots els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes.