Osees 11 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Amor del Senyor pel seu poble

1Diu el Senyor: «Quan Israel era un noi

me’l vaig estimar,

d’Egipte vaig cridar el meu fill.

2Però ell és d’aquells

que, com més els crides,

més se te’n van:

oferien sacrificis als Baals,

cremaven ofrenes als ídols.

3Jo mateix vaig ensenyar

Efraïm a caminar

agafant-lo pels braços,

però ells no han reconegut

que jo els he guarit.

4Jo els atreia cap a mi

amb llaços d’afecte i amor.

Feia com qui aixeca un jou del coll

i deixa lliure la boca,

m’acostava cap a ell

i li donava menjar.

5»No tornarà al país d’Egipte,

però el rei d’Assíria el dominarà,

perquè no han volgut tornar a mi.

6La guerra farà estralls

a les seves ciutats:

esbotzarà les barres de les portes

i els engolirà

per culpa de les seves intrigues.

7Els del meu poble s’aferren

a la seva apostasia.

Els exhorten a mirar cap al cel,

però cap d’ells no es redreça.

8»Efraïm, com t’he de tractar?

¿T’haig d’abandonar, Israel?

¿Haig de tractar-te com Admà?

¿He de deixar-te com Seboïm?

Això em trasbalsaria el cor,

s’encendria la meva pietat.

9No cediré a la meva indignació,

no tornaré a destruir Efraïm,

perquè jo sóc Déu i no un home,

sóc el Sant, present enmig teu:

no sóc dels qui es passegen

d’ací d’allà.

10Vindran darrere meu,

i jo, el Senyor, rugiré com un lleó;

rugiré, i els meus fills

vindran de ponent.

11Vindran des d’Egipte, com ocells,

com coloms des del país d’Assíria,

i els faré viure a casa seva.

Ho dic jo, el Senyor.»