Deuteronomi 33 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Moisès beneeix les tribus d’Israel

1Abans de morir, Moisès, l’home de Déu, va beneir així els israelites:

2– El Senyor els ha vingut del Sinaí,

ha clarejat a l’horitzó des de Seïr,

ha resplendit

des de la muntanya de Paran,

ha arribat des de la cort celestial;

de la seva pròpia mà

els envia el foc d’una llei.

3Realment tu estimes els pobles,

tens a la mà tots els seus déus.

I ells s’inclinen als teus peus

per recollir les teves instruccions.

4Moisès ens ha prescrit una Llei,

donada en possessió

a l’assemblea de Jacob.

5Ja va haver-hi un rei a Jeixurun,

quan es reuniren els caps del poble,

quan s’ajuntaren les tribus d’Israel.

6»Que visqui la tribu de Rubèn,

que mai no desaparegui,

encara que sigui poc nombrosa.

7Per a la tribu de Judà, Moisès digué:

– Escolta, Senyor, el crit de Judà

i retorna’l a la resta del seu poble.

Judà es defensarà amb les seves mans:

ajuda’l contra els seus enemics.

8Per a la tribu de Leví, digué:

– Tu, Senyor, has confiat

els teus urim i tummim

a uns homes que et són fidels,

després de posar-los a prova a Massà

i discutir amb ells

a les fonts de Meribà.

9Han dit al pare i a la mare:

“No sabem qui sou.”

No han reconegut els seus germans

i han ignorat els seus fills,

per guardar la teva paraula

i vetllar per la teva aliança.

10Indicaran a Jacob les teves sentències,

les teves respostes, al poble d’Israel;

cremaran ofrenes a la teva presència,

i holocaustos sobre el teu altar.

11Beneeix, Senyor, el seu coratge,

i que el seu culte et sigui plaent.

Esclafa la força dels seus adversaris;

que els seus enemics

no s’aixequin mai més.

12Per a la tribu de Benjamí, digué:

– Que l’estimat del Senyor

visqui confiat;

l’Altíssim l’empara tot el dia,

habita entre els seus turons.

13Per a la tribu de Josep, digué:

– Que el Senyor beneeixi el seu país

amb els dons de la rosada del cel

i de les aigües abismals

de sota la terra;

14amb els dons de les collites de l’any

i de la fruita que cada mes madura;

15amb les primícies

dels cims primordials

i els dons de les collades eternes;

16amb els dons de la terra

i de tot el que hi viu

i el favor del Déu que habita al Sinaí.

Que tot això coroni el cap de Josep,

el front del qui ha estat consagrat

entre els germans.

17Honor a Josep, el primer toro nascut

del ramat del Senyor!

Té grans banyes, com de búfal,

que envesteixen alhora tots els pobles,

d’un cap a l’altre de la terra.

Una de les banyes

és la multitud d’Efraïm;

l’altra, la gentada de Manassès.

18Per a les tribus de Zabuló i d’Issacar, digué:

– Tu, Zabuló,

alegra’t de les teves campanyes,

i tu, Issacar, sota les teves tendes!

19Convidaran a la muntanya

altres pobles,

i allà oferiran els sacrificis prescrits,

perquè exploten les riqueses dels mars

i els tresors amagats a la sorra.

20Per a la tribu de Gad, digué:

– Beneït sigui el Senyor,

que dóna a Gad un extens territori!

Gad s’estira com un lleó

i esquartera cap i potes.

21S’ha escollit la millor part,

la part que correspon al comandant,

quan s’han reunit els caps del poble.

Ha complert

els justos determinis del Senyor,

les seves decisions a favor d’Israel.

22Per a la tribu de Dan, digué:

– Dan és un cadell de lleó

que es llança des de Basan.

23Per a la tribu de Neftalí, digué:

– Sacia’t, Neftalí, de favors,

deixa’t omplir, que el Senyor et beneeix:

pren possessió del mar i de migjorn.

24Per a la tribu d’Aser, digué:

– Beneït Aser entre els fills de Jacob,

predilecte entre els seus germans!

Que banyi amb oli els seus peus.

25De ferro i de bronze

són els teus forrellats;

tota la vida mantindràs la teva força.

26»No hi ha ningú

com el teu Déu, Jeixurun:

per auxiliar-te, cavalca dalt al cel,

ple de majestat entre els núvols.

27És un recer, el Déu de l’antigor;

desplega aquí baix el seu poder etern.

Ell expulsa al teu davant els enemics

i t’ha manat d’exterminar-los.

28»El poble d’Israel habita confiat;

la font de Jacob raja sense destorb

cap a una terra

de sembrats i de vinyes,

regada per la rosada del cel.

29Feliç de tu, Israel! Qui és com tu,

poble salvat pel Senyor?

Ell et protegeix com un escut,

és l’espasa que et fa altiu.

Els teus enemics se’t sotmetran,

i tu trepitjaràs els cims del seu país.