Mateu 27 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Jesús, conduït davant de Pilat(Mc 15,1; Lc 23,1; Jn 18,28)

1Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús.

2I després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador.Mort de Judes

3Aleshores Judes, el qui l’havia traït, quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,

4i els digué:

– He pecat entregant a la mort sang innocent.

Però ells li contestaren:

– I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.

5Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.

6Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:

– No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.

7Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters.

8Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang.

9Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites

havien avaluat,

10i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.Jesús, interrogat per Pilat(Mc 15,2-5; Lc 23,3-5; Jn 18,33-38)

11Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:

– ¿Tu ets el rei dels jueus?

Jesús li respongué:

– Tu ho dius.

12Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.

13Aleshores Pilat li diu:

– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?

14Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.

Jesús, condemnat a mort(Mc 15,6-15; Lc 23,13-25; Jn 18,39-19,16)

15Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia.

16Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs.

17Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:

– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?

18Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.

19Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:

– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.

20Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús.

21El governador els preguntà:

– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?

Ells respongueren:

– Barrabàs!

22Pilat els diu:

– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?

Tots van respondre:

– Que el crucifiquin!

23Ell replicà:

– Però quin mal ha fet?

Ells cridaven encara més fort:

– Que el crucifiquin!

24Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:

– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.

25Tot el poble respongué:

– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!

26Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.

Burles dels soldats(Mc 15,16-20; Jn 19,2-3)

27Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort.

28El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata

29i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:

– Salve, rei dels jueus!

30Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.

31Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Crucifixió de Jesús(Mc 15,21-32; Lc 23,26-43; Jn 19,17-27)

32Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús.

33Arribats en un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera»–,

34li donaren a beure vi barrejat amb fel; ell el va tastar, però no en volgué beure.

35Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus.

36I s’estaven asseguts allà custodiant-lo.

37Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»

38Juntament amb ell foren crucificats dos bandolers, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

39Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa

40i dient:

– Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu!

41Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient:

42– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. És rei d’Israel: que baixi ara de la creu i creurem en ell!

43Ha confiat en Déu: que l’alliberi ara, si tant se l’estima! Ell, que va dir: “Sóc Fill de Déu”!

44Els bandolers que havien estat crucificats amb ell l’insultaven de la mateixa manera.

Mort de Jesús(Mc 15,33-41; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)

45Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra.

46I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força:

– Elí, Elí, ¿lemà sabactani? –que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»

47En sentir-ho, alguns dels qui eren allí deien:

– Aquest crida Elies.

48De seguida un d’ells corregué a prendre una esponja, la xopà de vinagre, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués.

49Els altres deien:

– Deixa, a veure si ve Elies a salvar-lo.

50Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.

51Llavors, la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren,

52els sepulcres s’obriren, i molts cossos dels sants que hi reposaven van ressuscitar;

53sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.

54El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien:

– És veritat: aquest era Fill de Déu.

55També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut.

56Entre elles hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.Sepultura de Jesús(Mc 15,42-47; Lc 23,50-56; Jn 19,38-42)

57Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús.

58Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin.

59Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar

60i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà.

61També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.La guàrdia al sepulcre

62El dissabte, l’endemà del dia de la preparació, els grans sacerdots i els fariseus es reuniren i anaren a trobar Pilat

63per dir-li:

– Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.”

64Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.

65Pilat els digué:

– Aquí teniu una guàrdia. Aneu al sepulcre i assegureu-lo tan bé com sapigueu.

66Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne la pedra de l’entrada i posant-hi la guàrdia.