1Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.» Però vaig veure que també tot això és en va:
2les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit.
3Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel.
4Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, plantava vinyes,
5feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d’arbres fruiters;
6feia excavar basses per a regar les plantades d’arbres joves.
7Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d’ovelles en posseïa més que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem.
8Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines.
9Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. I, amb tot això, conservava la meva saviesa.
10Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content.
11Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.
12Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert.
13I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:
14«El savi té ulls a la cara,
el neci camina a les fosques.»
Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí.
15Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?» I concloïa que també tot això és en va.
16Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del sa-vi, com del neci, no en perdurarà pas el record.
17Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.
18Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida, ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà.
19I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot això és en va.
20Així, doncs, em vaig desanimar veient com m’havia escarrassat durant tota la vida.
21Pensava que un home s’esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s’hi ha esforçat gens. També tot això és en va, i és una gran injustícia.
22Perquè, de fet, què li queda a l’home de tots els treballs i de tot l’esforç amb què s’afanya sota el sol?
23De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va.
24Vaig comprendre que menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball no és un bé que depengui de l’home mateix, sinó que és un do de Déu.
25Perquè, ¿qui pot menjar i qui pot fruir si això no li arriba de Déu?
26Ell dóna saviesa, coneixement i alegria a l’home que el complau; en canvi, al pecador li deixa l’ànsia de recollir i emmagatzemar tot allò que després donarà al qui és agradable als seus ulls. Tot això també és en va i afany inútil.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.