2 Reis 4 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

L’oli d’una viuda

1La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes va suplicar Eliseu dient-li:

– El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus.

2Eliseu li va respondre:

– Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.

Ella li va dir:

– Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.

3Eliseu li digué:

– Vés a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis.

4Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i vés retirant les que estiguin plenes.

5Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli.

6Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:

– Porta’m una altra gerra.

Ell li va respondre:

– No en queda cap més.

I l’oli parà de rajar.

7Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, i aquest li va dir:

– Vés a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.

Resurrecció del fill d’una xunemita

8Un dia que Eliseu passava per Xunem, una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar.

9Ella va dir al seu marit:

– Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu.

10Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui.

11Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit.

12Llavors va dir al seu servent Guehazí:

– Crida aquesta xunemita.

El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell.

13Eliseu va dir al servent:

– Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”

Ella va respondre:

– Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.

14Però Eliseu insistia:

– Què podríem fer per ella?

Guehazí va respondre:

– Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.

15Eliseu va dir:

– Crida-la.

Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta.

16Eliseu li digué:

– L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.

Ella va respondre:

– Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa!

17Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat.

18El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors,

19va exclamar:

– Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!

El pare va dir a un criat seu:

– Porta’l a la seva mare.

20El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir.

21Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.

22Després va cridar el seu marit i li digué:

– Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.

23Ell va replicar:

– Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte.

Ella simplement va contestar:

– Adéu!

24La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:

– Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.

25Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:

– Mira, és aquella xunemita.

26Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”

Ella va respondre:

– Tots bé.

27Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:

– Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.

28Ella va exclamar:

– ¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?

29Eliseu va dir a Guehazí:

– Lliga’t la roba a la cintura, pren el meu bastó i vés a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. Quan hi arribis, posa el meu bastó sobre la cara de l’infant.

30Però la mare del noi insistia:

– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar.

Ell, doncs, es va alçar i la va seguir.

31Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:

– El noi no s’ha despertat.

32Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit.

33Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor.

34Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant.

35Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades i va obrir els ulls.

36Eliseu va cridar Guehazí i li digué:

– Fes venir la xunemita.

La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:

– Emporta’t el teu fill.

37Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.

Una minestra emmetzinada

38Eliseu se’n va tornar a Guilgal. Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:

– Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.

39Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra.

40En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:

– Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!

I no en podien menjar.

41Eliseu va ordenar:

– Porteu farina.

En va tirar a l’olla i digué:

– Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.

A l’olla ja no hi havia res dolent.

Multiplicació d’uns pans

42Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:

– Dóna-ho a la gent i que en mengin.

43Ell va respondre:

– Com vols que reparteixi això entre cent persones?

Eliseu va insistir:

– Dóna-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”

44El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.