1Israel, no celebris festesni t’alegris com els altres pobles,
perquè prostituint-te
t’has allunyat del teu Déu.
T’estimaves més la paga que rebies
a totes les eres on batien el blat.
2Però ni l’era ni la premsa d’oli
no et donaran cap aliment,
i et fallarà el vi que esperes.
3Efraïm no habitarà
a la terra del Senyor:
haurà de tornar a Egipte
o menjar aliments impurs
amb els assiris.
4No oferiran al Senyor
libacions de vi
ni el complauran
amb els seus sacrificis.
El seu pa, com el pa del condol
ofert per un difunt,
farà impur tothom qui en mengi.
Aquest pa els saciarà,
però no el podran introduir
al temple del Senyor.
5Com celebrareu el dia de la festa,
la solemnitat del Senyor?
6Fugireu del país devastat,
i Egipte us recollirà
per enterrar-vos a Memfis.
Les ortigues s’apropiaran
del bo i millor de la vostra plata
i els cards envairan les vostres tendes.
7Ha arribat
el temps de passar comptes,
l’hora de pagar el deute.
Que ho sàpiga Israel!
Els vostres profetes són insensats,
els homes inspirats deliren,
perquè són moltes les vostres culpes
i immensos els vostres odis.
8Però el sentinella d’Efraïm
està amb el meu Déu;
els altres profetes, en canvi,
són un parany arreu on van:
fins i tot es mostren hostils
en el temple del seu Déu.
9S’han corromput profundament,
com en els temps de Guibà.
Però el Senyor es recorda
de les seves culpes,
els demanarà comptes
dels seus pecats.
El càstig d’Israel10Diu el Senyor:
«Vaig trobar Israel
com qui troba raïms al desert.
Vaig mirar els vostres pares
com es miren les figues primerenques.
Però ells arribaren a Baal-Peor
i es van consagrar
a l’Ídol Vergonyós,
es van tornar fastigosos
com el seu amant.
11La glòria d’Efraïm
volarà com un ocell:
no els naixeran més infants,
no n’esperaran, no en concebran.
12I si arriben a pujar algun fill,
els en privaré
abans no sigui un home.
Ai d’aquest poble si jo l’abandono!
13Efraïm, jo et veia arribar a Tir,
com plantat en una prada,
però ara hauràs de portar
els teus fills a la matança.»
14Senyor, dóna’ls...!
Però què els donaràs?
Dóna’ls entranyes estèrils,
pits que no puguin alletar!
15Diu el Senyor:
«Tota la seva maldat
es va veure a Guilgal.
Allà els vaig avorrir.
Ara els trauré de casa meva
per tot el mal que han fet
i no els tornaré a estimar.
Tots els seus governants
són uns rebels.
16Efraïm ha rebut molts cops,
les seves arrels s’han assecat
i no podrà donar més fruit.
I si encara tinguessin fills,
faré morir el fruit preciós
de les seves entranyes.»
17El meu Déu els rebutjarà
perquè no l’han escoltat.
Seran un poble errant
entre les nacions.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
