1Deixeu-me cantar una cançó en nom del meu amic. És la cançó del meu amic i de la seva vinya:
El meu estimat tenia una vinya
en un turó molt fèrtil.
2Va remoure la terra,
tragué les pedres
i va plantar-hi ceps triats.
Al bell mig hi construí
una torre de guàrdia
i va excavar-hi un cup.
N’esperava bon raïm,
però ha sortit agre.
3Doncs bé, gent de Judà i Jerusalem,
feu de jutges entre jo i la meva vinya.
4Què més podia fer que no li hagi fet?
N’esperava bon raïm;
per què surt agre?
5Ara, doncs, us faig saber
què faré amb la meva vinya:
n’ensorraré la paret
perquè la puguin esbrotar;
li derrocaré la tanca
i que la gent la trepitgi.
6La convertiré en terra erma:
no l’esporgaran ni la cavaran,
hi creixeran espines i esbarzers.
Manaré als núvols
que no li donin mai més pluja.
7La vinya del Senyor de l’univers
sou vosaltres, poble d’Israel.
Vosaltres, gent de Judà,
éreu la seva plantació predilecta.
El Senyor n’esperava justícia,
i pertot veu injustícies;
volia misericòrdia,
i tot són misèries.Contra els qui governen Judà
8Ai dels qui, a costa dels veïns,
engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarà lloc per a ningú,
habitareu sols en el país.
9Escolteu què m’assegura
el Senyor de l’univers:
«Totes aquestes cases grans
i boniques
es tornaran una ruïna;
ningú no habitarà aquests palaus.
10Deu jovades de vinya
donaran només un bot de vi,
i deu sacs de gra
en produiran un de sol.»
11Ai dels qui de bon matí
corren darrere la beguda
i al capvespre s’atarden
encesos pel vi!
12Mentre s’embriaguen
al so de l’arpa,
la lira, el tamborí i la flauta,
no pensen què fa el Senyor,
no s’adonen com actua la seva mà.
13Per això diu el Senyor:
«El meu poble, que no entén res,
serà deportat;
els seus governants moriran de fam,
la gent defallirà de set.»
14Per això el país dels morts
eixamplarà la seva gola,
obrirà la boca de bat a bat.
Hi davallaran nobles i poble
enmig d’una cridòria eixordadora.
15Tot mortal serà humiliat,
tot home s’enfonsarà;
els altius abaixaran la mirada.
16El Senyor de l’univers quedarà enaltit
quan restaurarà la justícia;
ell, el Déu sant,
mostrarà la seva santedat
restablint el dret.
17Per les ruïnes dels palaus dels rics
pasturaran els ramats,
el bestiar de pas s’hi atiparà.
18Ai dels qui estiren amb enganys
el carro de la injustícia
i així arrosseguen
el càstig del seu pecat!
19Diuen: «Que s’afanyi
el Déu sant d’Israel,
que enllesteixi la seva obra:
la volem veure.
Que l’acompleixi d’una vegada:
la volem conèixer.»
20Ai dels qui tenen el mal per bé
i el bé per mal!
Canvien la tenebra en llum
i la llum en tenebra;
fan passar per amarg el que és dolç
i per dolç el que és amarg.
21Ai dels qui es creuen savis
i es tenen per intel·ligents!
22Ai dels qui són valents
a l’hora de beure vi,
herois tan sols
per a barrejar begudes!
23Per un suborn absolen el culpable,
neguen al just el seu dret.
24Per això, com el foc devora la palla
i la flama consumeix el rostoll,
ells es podriran de soca-rel
i les seves tiges es pansiran,
ja que rebutgen l’ensenyament
del Senyor de l’univers,
menyspreen la paraula
del Sant d’Israel.
La indignació del Senyor25Per això el Senyor
s’encén d’indignació
contra el seu poble;
el colpeix amb la seva mà.
Les muntanyes tremolen
i els cadàvers de les víctimes
semblen escombraries
enmig dels carrers.
Però, amb tot, no s’ha calmat
la seva indignació,
i la seva mà continua amenaçant.L’amenaça d’una nació llunyana
26El Senyor alça un estendard
per cridar una nació llunyana;
fa un xiulet perquè vingui
des de l’extrem de la terra,
i tot d’una arriba lleugera.
27En aquesta nació, ningú no es cansa,
ningú no ensopega,
ningú no s’abalteix ni s’adorm,
ningú no porta desfet el cinturó
ni deslligades les sandàlies.
28Les seves fletxes són agudes,
i els seus arcs, tibants.
Les peülles dels seus cavalls
són dures com la roca,
i les rodes dels seus carros
giren com l’huracà.
29Rugeix com una lleona,
braola com cadells de lleó:
rugeix, atrapa la presa i se l’enduu;
ningú no la hi pot arrabassar.
30Però vindrà un dia
que rugiran contra aquella nació
com bramulen les onades de la mar.
Miraran al país i veuran arreu
la foscor dels desastres:
la nuvolada enfosquirà la llum.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
