1Assabentat Demetri que Nicànor i el seu exèrcit havien sucumbit en la batalla, envià una altra vegada Bàquides i Àlcim a Judà amb les seves millors tropes.
2Les tropes van seguir el camí de Galilea i assetjaren Mesalot, a la regió d’Arbela. Se’n van apoderar i van matar-hi molta gent.
3El primer mes de l’any cent cinquanta-dos, acamparen davant de Jerusalem.
4Després van emprendre la marxa cap a Birzait amb vint mil soldats d’infanteria i dos mil genets.
5Judes havia instal·lat el campament a Elasà, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers.
6Però quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes.
7Judes s’adonà que se li havia fos l’exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes.
8Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:
– Drets i amunt contra l’enemic! Potser encara podrem atacar-lo.
9Però ells l’en volien dissuadir, dient:
– De moment, l’únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.
10Judes els replicà:
– Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!
11L’exèrcit enemic va sortir del campament i va prendre posicions davant els jueus. La cavalleria era repartida en dos cossos. Els foners i els arquers marxaven davant l’exèrcit amb els més valents a primera línia.
12Bàquides era a l’ala dreta. Les falanges d’infanteria avançaren pels dos costats al so de les trompetes. També els de Judes van tocar les seves trompetes.
13La terra tremolava del retruny dels dos exèrcits. La batalla durà des de la matinada fins al vespre.
14Judes s’adonà que Bàquides i el fort del seu exèrcit eren a l’ala dreta. Llavors ell amb els homes més decidits, apinyats al seu voltant,
15van esbotzar l’ala dreta i van perseguir l’enemic fins a la serra d’Azara.
16Els qui eren a l’ala esquerra, veient esbotzada l’ala dreta, van anar a l’encalç de Judes i dels seus pel darrere.
17La lluita fou aferrissada i va haver-hi moltes baixes d’un costat i de l’altre.
18També Judes va caure, i els altres van fugir.
19Jonatan i Simó s’endugueren el cadàver del seu germà i l’enterraren a Modín, al sepulcre dels seus pares.
20Israel el va plorar i va fer un gran dol per ell. Durant molts dies entonaren complantes:
21«Com és que ha caigut l’heroi,
el qui salvava Israel?»
22Totes les altres empreses, batalles i gestes que Judes va dur a terme i els seus altres títols de glòria són massa nombrosos per a poder-los escriure.
Jonatan, successor de Judes23A la mort de Judes, els israelites infidels tornaren a aparèixer per tot el país i la gent malvada aixecà el cap.
24Aquells dies hi hagué una fam terrible i tot el poble va fer costat als infidels.
25Bàquides, per la seva banda, va escollir homes impius i els confià el govern del país.
26Aquests començaren a descobrir els partidaris de Judes i els sotmetien a interrogatoris. Després els portaven a Bàquides, que els castigava i escarnia.
27Des que es van acabar els profetes, no s’havia vist a Israel una persecució tan gran com aquella.
28Llavors es van reunir tots els partidaris de Judes i digueren a Jonatan:
29– D’ençà que ha mort el teu germà Judes, no hi ha ningú com ell per a combatre contra els enemics, contra Bàquides i els qui són hostils a la nostra nació.
30Per això avui t’escollim com a successor seu. Tu seràs el nostre capdavanter i el nostre guia en les batalles que haurem de lliurar.
31I en aquell mateix moment Jonatan acceptà el comandament com a successor del seu germà Judes.
Primeres escaramusses de Jonatan32Quan Bàquides va ser informat de tot això, buscava la manera d’assassinar Jonatan.
33Però quan Jonatan, el seu germà Simó i tots els seus partidaris van saber-ho, fugiren al desert de Tecoa i van acampar vora la cisterna d’Asfar.
34Bàquides en tingué notícia en dissabte i es dirigí amb tot el seu exèrcit cap a l’altra banda del Jordà.
35Jonatan envià el seu germà Joan, que comandava els qui no combatien, a demanar als seus amics els nabateus que els guardessin el bagatge, que era força considerable.
36Però els jambrites que vivien a Medebà es van apoderar, en una ràtzia, de Joan i del bagatge que duia i es van escapar amb el botí.
37Passat un cert temps, Jonatan i el seu germà Simó van saber que els jambrites havien de celebrar unes noces de gran categoria; la núvia, filla d’un dels principals de Canaan, havia de ser acompanyada des de Nadabat amb una gran comitiva.
38Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.
39Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.
40Jonatan i els seus van sortir de l’amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s’apoderaren de tot el que duien.
41Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.
42D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.Combat a la vora del Jordà
43Bàquides se’n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordà amb un exèrcit poderós.
44Llavors Jonatan va dir als seus:
– Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.
45Davant nostre tenim l’enemic. Darrere, l’aigua del Jordà. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible.
46Ara, doncs, clameu a Déu perquè ens alliberi dels nostres enemics.
47La batalla començà i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bàquides, aquest es féu enrere i esquivà el cop.
48Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordà i van travessar-lo. Però l’enemic no passà el riu ni els perseguí.
49Aquell dia Bàquides va sofrir unes mil baixes.
Bàquides fortifica les ciutats de Judea50De retorn a Jerusalem, Bàquides començà a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d’altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnà, Faraton i Tefon.
51Bàquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel.
52Fortificà també Betsur, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva.
53Va prendre com a ostatges els fills dels principals del país i els empresonà a la ciutadella de Jerusalem.
Mort d’Àlcim54El mes segon de l’any cent cinquanta-tres, Àlcim ordenà d’enderrocar el mur del pati interior del temple, destruint així l’obra dels profetes. Just quan començava l’enderroc,
55Àlcim va sofrir un atac i els treballs es van interrompre. La paràlisi li impedia fins d’obrir la boca. Impossibilitat de parlar, no pogué ni tan sols dictar testament.
56Aquells mateixos dies va morir, enmig de terribles sofriments.
57Quan Bàquides va saber que Àlcim havia mort, se’n tornà cap al rei Demetri. El país de Judà va gaudir de pau durant dos anys.
Fracàs de Bàquides58Tots els jueus infidels es van reunir en consell i es digueren:
– Ara que Jonatan i els seus partidaris viuen tranquils i refiats, fem venir Bàquides i que els agafi tots en una sola nit.
59I anaren a trobar Bàquides per consultar-li aquest pla.
60Ell emprengué la marxa amb un nombrós exèrcit i encarregà secretament per carta a tots els seus aliats de Judea que agafessin Jonatan i els seus. Però, com que el pla fou descobert, l’operació va fracassar.
61Al contrari, els de Jonatan van agafar uns cinquanta homes del país, que havien dirigit aquell complot, i els van executar.
62Després Jonatan i Simó, amb els seus partidaris, van retirar-se a Betbasí, al desert, van reconstruir-ne les ruïnes i la van fortificar.
63Davant aquestes notícies, Bàquides va concentrar tots els seus efectius i convocà també els seus partidaris de Judea.
64En arribar a Betbasí, hi va posar setge i la va atacar durant molts dies fent servir màquines de guerra.
65Jonatan deixà el seu germà Simó encarregat de la ciutat i amb un escamot va efectuar una ràtzia pel país.
66Derrotà Odomerà amb el seu clan i la tribu de Fasiron en el seu campament mateix. Però, després de la derrota, van pujar contra Bàquides fent costat a les tropes de Jonatan.
67Llavors Simó i els seus van fer una sortida i calaren foc a les màquines de guerra.
68Van atacar Bàquides i el destrossaren completament. Bàquides va quedar profundament afectat pel fracàs dels seus plans.
69Enfurismat contra els jueus infidels que li havien aconsellat aquella expedició, en va fer matar molts, i decidí de tornar-se’n al seu país.
70En saber-ho, Jonatan li va enviar ambaixadors per concloure un tractat de pau amb ell i per negociar la devolució de presoners.
71Bàquides acceptà les propostes de Jonatan. Li va jurar que, mentre visqués, no buscaria mai més de fer-li mal,
72i li va restituir els presoners que havia fet abans al país de Judà. Bàquides se’n tornà al seu país i no va tornar mai més al territori jueu.
73Així va acabar la guerra a Israel. Jonatan s’instal·là a Micmàs. Allí es posà a governar el poble i a fer desaparèixer els impius d’enmig d’Israel.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
