1Per al mestre de cor: a la tonada de «Mahalat». Cant del recull de David.
2Pensen dintre seu els insensats: «Déu no és res.»
Són corromputs, la seva culpa és detestable,
no n’hi ha cap que faci el bé.
3Déu guaita des del cel i observa els homes,
per veure si n’hi ha cap d’assenyat que el cerqui a ell.
4Tots plegats s’han apartat, s’han pervertit;
no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.
5Qui no s’adona del que fan aquests malèfics?
Tot menjant el seu pa
devoren el meu poble i no invoquen el Senyor.
6Quin esglai els ha caigut al damunt,
malgrat que no hi havia motius per a esglaiar-se!
Déu ha escampat els ossos dels qui t’assetjaven;
han quedat avergonyits perquè Déu ha fet que es retiressin.
7Que vingui de Sió la salvació d’Israel!
Quan Déu renovarà la vida del seu poble,
Jacob s’omplirà de goig, Israel s’alegrarà.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
