Proverbis 17 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Val més pa sec menjat en pau

que grans festins de gent barallada.

2Un servent capaç domina el fill indigne

i tindrà part en l’herència amb els altres germans.

3El gresol prova la plata, i la fornal, l’or,

però els cors els prova el Senyor.

4El malvat para l’orella a les malediccions,

el falsari està atent a la llengua malèfica.

5Qui es mofa del pobre ultratja el seu creador,

serà castigat qui s’alegra d’una desgràcia.

6Els néts són la corona dels avis,

els pares són l’orgull dels fills.

7No escau al neci de parlar amb distinció,

ni a l’home distingit de parlar amb engany.

8Per a alguns, el suborn és un talismà

que els dóna el triomf arreu on van.

9Qui vol amistat oblida les ofenses,

perd l’amic el qui les retreu.

10Fa més cas d’un sol avís l’assenyat

que no l’estúpid de cent vergassades.

11El rebel trama revoltes:

li enviaran un botxí cruel.

12Val més topar amb una óssa separada de la cria

que no pas amb un neci en ple deliri.

13El qui torna mal per bé

té per sempre el mal a casa.

14Començar un plet és aviar l’aigua:

abans d’embolicar-t’hi, retira’t.

15Absoldre el culpable i condemnar l’innocent:

el Senyor detesta una cosa i l’altra.

16De què li serviran, al neci, els diners?

Un cap buit, adquirirà la saviesa?

17L’amic estima en tot moment,

el germà és per a quan van mal dades.

18És un insensat qui encaixa la mà

i es compromet a avalar el seu proïsme.

19Qui estima la rebel·lió és amant de baralles,

qui fanfarroneja es busca la ruïna.

20L’home tortuós no trobarà la felicitat,

caurà en la desgràcia el de llengua fingida.

21Qui engendra un estúpid ja té prou pena,

no tindrà joia el pare d’un neci.

22L’home animós t’ajuda a guarir,

l’home amargat et resseca els ossos.

23El malvat rep suborns secretament:

provarà de violentar el curs de la justícia.

24L’intel·ligent no perd de vista la saviesa,

els ulls del neci vagaregen arreu.

25Un fill beneit és el suplici dels seus pares,

és l’aflicció dels qui l’han engendrat.

26No és just de multar l’innocent

ni de fer assotar la gent generosa.

27L’entenimentat parla poc,

l’intel·ligent conserva la calma.

28Fins el neci, si calla, passa per savi;

per intel·ligent, qui tanca els llavis.