Daniel (fragments grecs) 13 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Un home que es deia Joaquim vivia a Babilònia.

2S’havia casat amb Susanna, filla de Quelcies, dona de gran bellesa i fidel al Senyor.

3Els seus pares, que eren justos, l’havien educa da en la Llei de Moisès.

4Joaquim era molt ric i posseïa un parc a tocar de casa seva. Els jueus solien acudirhi, perquè ell era l’home de més prestigi.Susanna es nega a pecar

5Aquell any els jutges designats d’entre el poble eren dos ancians d’aquells de qui el Senyor havia dit: «La maldat ha sortit de Babilònia, d’ancians cridats a fer de jutges i que passaven per ser guies del poble.»

6Aquests dos freqüentaven la casa de Joaquim, i els qui tenien algun plet acudien a ells per resoldre’l.

7Quan al migdia la gent es retirava, Susanna entrava a passejar-se pel parc del seu marit.

8Els dos ancians, que veien cada dia com hi entrava i s’hi passejava, van sentir desig de posseir-la:

9perderen el seny i, apartant els ulls del Déu del cel, oblidaren els seus justos decrets.

10Tots dos cremaven de desig per ella, però es dissimulaven l’un a l’altre la passió que els turmentava.

11I encara que tots dos tenien ganes de jeure amb Susanna, els feia vergonya de confessar-ho.

12Cada dia espiaven àvidament per veure-la.

13Una vegada l’un va dir a l’altre:

– Anem-nos-en a casa, que ja és hora de dinar.

Se’n van anar, doncs, cadascú pel seu costat,

14però, tornant sobre els seus passos, es trobaren tots dos allà mateix. Quan es van preguntar per què tornaven, es van confessar l’un a l’altre la passió que sentien per Susanna. Llavors, de comú acord, van decidir d’esperar una ocasió per a trobar-la tota sola.

15I vet aquí que, mentre esperaven el moment favorable, un dia Susanna va entrar al parc com els altres dies, acompanyada tan sols de dues minyones. Com que feia calor, tenia ganes de banyar-se.

16No hi havia ningú més que els dos ancians, que l’espiaven d’amagat.

17Susanna va dir a les minyones:

– Porteu-me ungüents i perfums i tanqueu les portes del parc, que em banyaré.

18Així ho van fer. Van tancar les portes i van sortir per una porta lateral, per anar a buscar les coses que els havien encomanat. Però no van veure els dos ancians que estaven amagats.

19Així que van ser fora les minyones, els dos ancians van córrer cap a Susanna

20i li digueren:

– Mira, les portes del parc són tancades i no ens veu ningú. Et desitgem, cedeix i jeu amb nosaltres!

21Si no, t’acusarem dient que hi havia amb tu un jove i que per això havies fet fora les minyones.

22Susanna va sospirar tot dient:

– Estic agafada per totes bandes: si faig això, m’espera la mort; i, si no ho faig, no m’escaparé de les vostres mans.

23Però més m’estimo caure a les vostres mans sense haver fet res que no pas pecar contra el Senyor.

24Llavors Susanna es va posar a cridar amb totes les forces. Els dos ancians també van cridar contra ella,

25i un d’ells va córrer a obrir les portes del parc.

26Quan els del servei de la casa van sentir aquella cridòria, entraren corrents per la porta lateral, a veure què li passava, a Susanna.

27Quan els ancians van explicar la seva versió dels fets, els criats van quedar molt avergonyits. Mai no s’havia dit de Susanna res de semblant.

Els dos ancians calumnien Susanna

28L’endemà, quan el poble es va reunir a casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de fer-la morir. Davant de tothom van ordenar:

29– Feu venir Susanna, filla de Quelcies i muller de Joaquim.

Així ho van fer.

30Susanna va comparèixer acompanyada dels seus pares, dels seus fills i de tots els parents.

31Era una dona molt delicada, que feia goig de veure.

32Aquells miserables van manar que li traguessin el vel que li cobria la cara, per poder-se rabejar contemplant la seva bellesa.

33Els familiars i tots els qui la veien no paraven de plorar.

34Els dos ancians, drets enmig del poble, van posar les mans sobre el cap de Susanna.

35Ella, plorant, va alçar els ulls al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor.

36Els dos ancians van declarar:

– Mentre nosaltres ens passejàvem tots sols pel parc, va entrar aquesta amb dues minyones, va tancar les portes i va fer sortir les minyones.

37Aleshores se li va acostar un jove que estava amagat i va jeure amb ella.

38Nosaltres, que érem en un racó del parc, quan vam veure aquella infàmia, vam córrer cap a ells

39i els vam trobar junts. Al jove no el vam poder atrapar: com que era més fort que nosaltres, va obrir les portes i va fugir corrents.

40A aquesta, la vam agafar, però per molt que li preguntàvem qui era aquell jove,

41no ens ho volgué dir. De tot això, nosaltres en som testimonis.

L’assemblea del poble se’ls va creure, com a ancians i jutges que eren, i van condemnar Susanna a mort.

42Ella cridà amb totes les forces:

– Déu etern, que coneixes les coses amagades i ho veus tot abans que existeixi:

43tu saps prou que m’acusen falsament. Ara hauré de morir, sense haver fet res del que aquests s’han inventat contra mi.

Intervenció de Daniel

44El Senyor va escoltar el clam de Susanna.

45Quan se l’enduien per matar-la, Déu desvetllà l’esperit sant en un noi jove que es deia Daniel.

46Ell, doncs, es va posar a cridar fort:

– Jo sóc innocent de la mort d’aquesta dona!

47Tota la gent es va girar cap a ell i li replicaren:

– Què vols dir amb això?

48Ell, dret al mig de tothom, continuà:

– Israelites, ¿tan poc seny teniu que, sense examinar l’acusació ni comprovar si és certa, heu condemnat una dona d’Israel?

49Torneu al lloc del judici, que el testimoni d’aquests era fals.

50Tot el poble se’n tornà de pressa. Els altres ancians van dir a Daniel:

– Vine, seu entre nosaltres i explica’t, perquè Déu t’ha donat el seny d’un ancià.

51Daniel els va dir:

– Separeu aquests dos ben lluny l’un de l’altre, i jo els interrogaré.

52Un cop separats, en va cridar un i li va dir:

– Home envellit en el mal! Ara pagaràs els pecats que has anat cometent

53amb les teves sentències injustes. Condemnaves els innocents i absolies els culpables, per més que el Senyor diu: “No condemnis a mort l’innocent o el just.”

54Si realment vas veure aquesta dona, digues sota quin arbre els has vistos jeure junts.

Ell respongué:

– Sota un freixe.

55Daniel va replicar:

– Has encertat la mentida que et costarà el cap. L’àngel de Déu ja ha rebut l’ordre d’esqueixar-te: et partirà pel mig.

56Daniel el va fer retirar i manà que portessin l’altre. Li va dir:

– Fill de Canaan i no de Judà! La bellesa d’una dona t’ha seduït, el desig t’ha pervertit el cor.

57Això fèieu amb les dones d’Israel, i elles, per por, hi consentien. Però una de Judà no ha pogut suportar la vostra infàmia.

58Ara, doncs, digues-me sota quin arbre els has atrapat jaient junts.

Ell respongué:

– Sota una alzina.

59Daniel va replicar:

– També tu has encertat la mentida que et costarà el cap. L’àngel de Déu s’ha alzinat contra tu espasa en mà: et partirà pel mig i us exterminarà d’una vegada!

60Llavors tota l’assemblea va cridar, i beneïen Déu, que salva els qui esperen en ell.

61Després es van girar contra els dos ancians que Daniel, amb les seves pròpies paraules, havia deixat convictes de fals testimoni. Els van fer el mateix que ells havien maquinat contra el proïsme,

62tal com mana la Llei de Moisès, i els van executar. Aquell dia una vida innocent es va salvar.

63Quelcies i la seva dona van lloar Déu per la seva filla Susanna, juntament amb Joaquim, el seu marit, i tots els parents, perquè s’havia demostrat que no havia comès res d’indigne.

64I, des d’aquell dia, el prestigi de Daniel anà creixent enmig del poble.