1 Macabeus 4 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

La victòria d’Emmaús(2Ma 8,21-29.34-36)

1Gòrgies es posà en marxa de nit amb un contingent de cinc mil soldats d’infanteria i mil genets escollits,

2amb la intenció d’irrompre en el campament dels jueus i batre’ls per sorpresa. El guiaven homes de la ciutadella de Jerusalem.

3Però quan Judes se’n va adonar, es posà també en marxa amb els seus valents amb la intenció d’atacar l’exèrcit del rei que era a Emmaús,

4aprofitant que els seus efectius estaven disseminats encara lluny del campament.

5Gòrgies arribà de nit al campament de Judes, però no va trobar-hi ningú. Pensant-se que els jueus havien fugit, començà a buscar-los per les muntanyes.

6A punta de dia, Judes es presentà a la plana amb tres mil homes, mancats de les armadures i de les espases que haurien volgut.

7Davant d’ells hi havia l’exèrcit dels pagans, poderós i ben armat, amb la cavalleria al seu voltant, tots gent experta en la guerra.

8Llavors Judes va dir als seus homes:

– No us faci por el seu nombre! No temeu la seva embranzida!

9Recordeu com es van salvar els nostres pares al Mar Roig, quan el faraó els perseguia amb el seu exèrcit.

10I ara clamem a Déu. Si ens vol bé, es recordarà de l’aliança feta amb els nostres pares i destrossarà avui davant nostre aquest exèrcit.

11I totes les nacions reconeixeran que hi ha algú que allibera i salva Israel.

12Quan aquells estrangers van veure amb els seus propis ulls que Judes els atacava de cara,

13sortiren del campament a presentar batalla. Els de Judes van tocar les trompetes

14i entraren en combat. Els pagans van ser derrotats i fugiren cap a la plana,

15però els qui es van endarrerir caigueren tots a tall d’espasa. Els jueus van perseguir l’enemic fins a Guèzer, les planes d’Idumea, d’Asdod i de Jàmnia. Els van causar unes tres mil baixes.

16En tornar de la persecució amb la seva tropa,

17Judes deia als seus homes:

– No us preocupeu pel botí, perquè ara ens espera una altra batalla.

18Gòrgies amb la seva tropa és a prop nostre, a la muntanya. De moment, planteu cara als nostres enemics i lluiteu contra ells. Després ja recollireu tranquils el botí.

19Tot just acabava Judes de dir això, quan va aparèixer un escamot que aguaitava des de la muntanya.

20En veure la derrota dels seus i el campament cremant, amb el fum que mostrava ben clarament el que havia passat,

21els enemics van comprendre la situació i quedaren esgarrifats. I en adonar-se encara que l’exèrcit de Judes era a la plana, format en ordre de batalla,

22van fugir tots al país dels filisteus.

23Llavors Judes va tornar enrere a saquejar el campament enemic: van arreplegar una gran quantitat d’or i de plata, de teixits de porpra violeta i de porpra marina, i moltes més riqueses.

24A la tornada, lloaven i beneïen Déu tot cantant: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»

25Aquell dia Israel havia obtingut la salvació.

26Els estrangers que es pogueren escapar van presentar-se a Lísies i li explicaren tot el que havia passat.

27Les notícies el van deixar trasbalsat i atuït. No eren pas aquests els seus plans contra Israel, i els resultats tampoc no responien a les ordres que el rei li havia donat.

Primera campanya de Lísies(2Ma 11,1-12)

28L’any següent, Lísies va reunir seixanta mil homes escollits d’infanteria i cinc mil de cavalleria per combatre els jueus.

29Arribaren a Idumea i van acampar a Betsur. Judes va sortir-los al pas amb deu mil homes.

30En veure aquell exèrcit tan poderós, va fer aquesta pregària:

– Ets beneït, salvador d’Israel, tu que vas trencar l’escomesa del gegant Goliat mitjançant el teu servent David i vas posar en mans de Jonatan, fill de Saül, i del seu escuder l’exèrcit dels filisteus.

31Posa ara aquest exèrcit en mans del teu poble d’Israel. Que aquests pagans s’hagin d’avergonyir dels seus soldats i dels seus cavalls.

32Que el pànic els atenalli! Fon l’audàcia que els neix de la seva força. Que la derrota els trasbalsi.

33Destrueix-los amb l’espasa dels qui t’estimen. Que et lloïn amb els seus cants tots els qui coneixen el teu nom.

34Entaulada la batalla, van caure en l’enfrontament amb els jueus uns cinc mil homes de l’exèrcit de Lísies.

35Lísies pogué constatar, d’una banda, la derrota de les seves tropes i, de l’altra, el valor de Judes i dels seus, disposats tots ells a viure o a morir honrosament. Després se’n tornà a Antioquia, on reclutà mercenaris per tornar altra vegada a Judea amb un exèrcit encara més fort.

Dedicació del temple de Jerusalem i consagració del nou altar

36Llavors Judes i els seus germans van dir:

– Ara que els nostres enemics han estat destrossats, pugem a purificar el santuari i tornem-lo a dedicar.

37Concentrat tot l’exèrcit, pujaren a la muntanya de Sió.

38Allí van trobar el santuari devastat, l’altar profanat, les portes cremades. Als patis, els arbustos hi havien crescut com en un bosc o en una muntanya qualsevol. Les dependències del temple eren en ruïnes.

39Tots van fer un gran dol, esquinçant-se els vestits i posant-se cendra al cap.

40Es van prosternar amb el front a terra i, quan el toc de trompeta donà el senyal, tots es posaren a clamar a Déu.

41Després Judes va ordenar a alguns dels seus homes que hostilitzessin els defensors de la ciutadella de Jerusalem fins que quedés enllestida la purificació del temple.

42Llavors va designar uns sacerdots irreprensibles i zelosos de la Llei

43perquè purifiquessin el temple i duguessin en un indret impur les pedres que havien quedat profanades.

44Es van preguntar què n’havien de fer, de l’altar dels holocaustos que havia estat profanat,

45i van tenir la bona pensada d’enderrocar-lo, per evitar que es convertís en motiu de vergonya, ja que els pagans l’havien profanat. Van enderrocar, doncs, aquest altar

46i van dipositar-ne les pedres a la muntanya del temple en un lloc apropiat, fins que no es presentés algun profeta que resolgués la qüestió.

47Després, amb pedres no tallades, com prescriu la Llei, van construir un altar nou semblant a l’anterior.

48Van restaurar el temple i l’interior del santuari. Consagraren també els atris.

49Feren encara objectes sagrats nous i van instal·lar dins el santuari el canelobre, l’altar de l’encens i la taula dels pans d’ofrena.

50Van cremar encens a l’altar i encengueren els gresols del canelobre, que van il·luminar el santuari.

51Col·locaren els pans damunt la taula i van penjar el cortinatge. Així van enllestir totes les obres que havien emprès.

52El dia vint-i-cinc del mes novè, que és el de quisleu, de l’any cent quaranta-vuit, els jueus es van llevar de bon matí

53per oferir, segons la Llei de Moisès, un sacrifici damunt el nou altar dels holocaustos que acabaven de construir.

54Exactament l’aniversari del dia que els pagans l’havien profanat, el van tornar a consagrar enmig de cants acompanyats de cítares, arpes i címbals.

55Tot el poble es va prosternar amb el front a terra, adorant i beneint Déu que els havia portat a la victòria.

56Durant vuit dies van celebrar la consagració de l’altar, oferint amb alegria holocaustos i sacrificis de comunió i de lloança.

57Van ornamentar també la façana del temple amb corones d’or i amb petits escuts, van restaurar-ne les entrades i les dependències i les proveïren de portes.

58El poble respirava una immensa alegria. Per fi quedava enrere l’oprobi que els pagans els havien infligit.

59Judes i els seus germans, amb tota l’assemblea d’Israel, van decidir de celebrar amb goig i alegria la consagració de l’altar cada any, a la mateixa època, durant vuit dies a comptar des del vint-i-cinc del mes de quisleu.

60En aquell temps van envoltar la muntanya de Sió d’altes muralles i sòlides torres per evitar que els pagans tornessin a trepitjar aquell lloc com havien fet abans.

61Judes va posar-hi una guarnició per a defensar-lo. També fortificà Betsur per dotar el poble d’una fortalesa per la banda d’Idumea.