Siràcida 40 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Les misèries i la mort (40,1-42,14)Les misèries humanes

1Greus problemes han estat creats per a tots els homes,

un jou feixuc pesa sobre els fills d’Adam

des del dia que surten de les entranyes de la mare

fins al dia que retornen a la que és mare de tots.

2Allò que rumien i els fa por

és la idea d’una espera: la del dia de la mort.

3Des del qui seu en un tron gloriós

fins al qui jeu humiliat a la pols i a la cendra,

4des del qui vesteix de porpra i porta la corona

fins al qui només duu un parrac de borràs,

5tots coneixen la ira i la gelosia, la torbació i el trasbals,

la por de la mort, la rancúnia i la discòrdia.

I quan es posen al llit per descansar,

els somnis nocturns els alteren el pensament.

6Reposen una estona, quasi gens,

i ja es troben, en somnis, com si fossin en ple dia,

pertorbats per visions que els assalten,

com si fossin fugitius del front de batalla.

7En el moment de més necessitat es desperten,

admirats d’haver tingut por per no res.

8Aquesta és la situació de tots els vivents, de l’home a la bèstia;

però, per al qui peca, és set vegades pitjor:

9sempre mort i sang, discòrdies i guerres,

calamitats i fam, destrucció i flagells!

10Tot això ha estat creat per als injustos,

i per culpa d’ells vingué el diluvi.

11Tot el que ve de la terra, a la terra retorna,

i el que ve de les aigües torna al mar.La fi de les injustícies

12Els suborns i les injustícies desapareixeran,

però la fidelitat subsistirà per sempre.

13Les fortunes injustes s’assecaran com un torrent,

es perdran com el retruny del tro enmig de la tempesta.

14Té alegria el qui no es queda res per a ell;

semblantment, dels qui desobeeixen la Llei de Déu

no en quedarà ni rastre.

15La descendència dels impius no rebrotarà,

perquè aquesta gent impura són com arrels en una roca sense terra.

16La canya que creix vora l’aigua o a la riba d’un riu

serà arrencada abans que qualsevol altra herba;

17però la generositat és com un paradís beneït

i l’almoina que es fa resta per sempre.

El bo i el millor

18És dolça la vida del qui treballa per ell i del qui va a jornal,

però és més dolça encara la del qui troba un tresor.

19Tenir molts fills o fundar una ciutat perpetua el nom,

però és encara millor una dona irreprotxable.

20El vi i la música alegren el cor,

però és encara més gran estimar la saviesa.

21La flauta i l’arpa fan una bella melodia,

però és encara més gentil una paraula agradable.

22La gràcia i la bellesa són un plaer per als ulls,

però encara és millor la verdor dels sembrats.

23L’amic i el company es troben al moment just,

però encara és més oportú quan es troben la muller i el marit.

24Els germans i els qui ajuden apareixen en moments difícils,

però encara més que tots dos salva l’almoina.

25L’or i la plata donen una posició segura,

però encara és més apreciat un bon consell.

26La riquesa i la força donen confiança,

però encara en dóna més la veneració del Senyor.

Si veneres el Senyor, no et manca res;

amb ell no et cal cercar cap ajuda.

27La veneració del Senyor és com un paradís beneït,

et protegeix més que cap altra glòria.

La mendicitat

28Fill meu, no visquis com un captaire;

val més morir que captar.

29L’home que es deleix per la taula dels altres

té un viure que no és vida:

es rebaixa per obtenir menjars d’altri.

L’home instruït i ben educat se’n guarda, de tot això.

30Només un desvergonyit pot dir que és bonic anar a captar;

però, quan diu això, un foc li crema a les entranyes.