1El Senyor devastarà la terra
i l’assolarà,
capgirarà tot el món
i en dispersarà els habitants.
2Tindran la mateixa fi
el sacerdot i el poble,
l’amo i l’esclau,
la mestressa i la serventa,
el venedor i el comprador,
el prestador i el qui manlleva,
el creditor i el deutor.
3La terra serà del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix
ha dictat aquesta sentència.
4La terra decau esllanguida,
el món es marfon i decau,
els cims de la terra llangueixen.
5La gent ha profanat
la terra on habita:
ha desobeït les lleis,
ha violat els preceptes,
ha trencat l’aliança eterna.
6Per això la maledicció
devora la terra,
i els seus habitants en porten la pena;
per això minven els qui l’habiten,
ja hi queda poca gent.
7El most s’ha perdut,
s’han esllanguit els ceps.
Els amics de diversions
ara gemeguen.
8L’alegria dels tamborins
i la bullícia dels balladors
s’han acabat;
han emmudit les cítares joioses.
9No se senten cançons de taverna,
els bevedors troben amarga
la beguda.
10La ciutat, deserta, és una ruïna,
les cases tenen obstruïda l’entrada.
11Pels carrers la gent s’exclama
perquè no hi ha vi,
s’han eclipsat les festes,
l’alegria ha abandonat el país.
12Dins la ciutat
només hi ha desolació;
les seves portes, estellades,
són una ruïna.
13En el país i enmig dels pobles
ha quedat tan poca cosa
com en l’olivera després de la collita,
com en el cep després de la verema.Una alegria precipitada
14Alguns cridaran d’alegria
aclamant la majestat del Senyor:
«Lloeu-lo des de ponent,
15des de llevant doneu glòria al Senyor;
lloeu el nom del Senyor, Déu d’Israel,
a les illes llunyanes de la mar.
16De l’extrem de la terra
hem sentit cantar:
Glòria al Déu just!»
Però jo dic:
«Pobre de mi, pobre de mi!
Ai de mi! Els traïdors traeixen,
els traïdors no paren de trair.»
17El pànic, la fossa i el filat
se us tiren al damunt,
habitants de la terra.
18Qui fugi dels crits de pànic
caurà dintre la fossa,
i si surt de la fossa,
s’enredarà a les malles del filat.
Les comportes del cel s’han obert
i els fonaments de la terra tremolen.
19La terra s’esquerda,
s’esberla la terra,
tremola sencera;
20fa tentines com un embriac,
sacsejada com una barraca.
Cau sota el pes de la seva apostasia,
no s’aixecarà mai més.
21Aquell dia,
el Senyor demanarà comptes,
allà dalt, a l’estol dels astres,
i aquí baix, als reis de la terra.
22Els amuntegaran,
encadenats, en una fossa,
els reclouran a la presó,
i molt de temps després
els judicaran.
23La lluna es retirarà avergonyida,
el sol s’amagarà ple de confusió,
quan el Senyor de l’univers
vindrà a regnar
a la muntanya de Sió i a Jerusalem.
La seva glòria es manifestarà
als seus ancians.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
