1David acabava de passar la carena quan Sibà, l’administrador de Mefibóixet, anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi.
2El rei digué a Sibà:
– Què significa tot això?
Sibà va respondre:
– Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.
3El rei va demanar:
– I on és el nét de Saül, el teu amo?
Sibà li va respondre:
– S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”
4Aleshores el rei va dir a Sibà:
– Totes les propietats de Mefibóixet són teves.
Sibà va exclamar:
– Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
5Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David
6i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra.
7Ximí maleïa David i deia:
– Vés-te’n, vés-te’n, home sanguinari i pervers!
8El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!
9Abisai, fill de Seruià, va dir al rei:
– Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dóna’m permís i li tallaré el cap.
10Però el rei va respondre:
– Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
11Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:
– Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
12Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
13David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra.
14El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.
Absalom entra a Jerusalem15Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell.
16Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:
– Visca el rei! Visca el rei!
17Absalom li digué:
– ¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
18Huixai li va respondre:
– De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.
19A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.
Fracàs dels plans contra David20Absalom va dir a Ahitófel:
– Delibereu entre vosaltres què hem de fer.
21Ahitófel va prendre la paraula:
– Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.
22Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.
23En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
