1«Consoleu,
consoleu el meu poble»,
diu el vostre Déu.
2«Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s’ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor doble paga
per tots els seus pecats.»
3Escolteu una veu que crida:
«Prepareu en el desert
el camí del Senyor,
aplaneu en l’estepa
una ruta al nostre Déu.
4S’alçaran les fondalades,
s’abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny escabrós serà una plana,
i la serralada, una ampla vall.
5Llavors apareixerà
la glòria del Senyor,
i tothom veurà alhora
que el Senyor mateix ha parlat.»
6Una veu diu:
«Fes una crida!»
I una altra respon:
«Quina crida he de fer?»
«Proclama
que els homes són tots herba
i que la seva bondat
és com la flor dels camps:
7l’herba s’asseca i la flor es marceix
així que bufa l’alè del Senyor.
Ben cert, el poble és com l’herba!
8L’herba s’asseca i la flor es marceix,
però la paraula del nostre Déu
dura per sempre.»
9Puja en una muntanya ben alta,
tu que portes bones noves a Sió;
alça ben forta la veu,
tu que portes bones noves a Jerusalem.
Crida, no tinguis por!
Digues a les viles de Judà:
«Aquí teniu el vostre Déu!
10El Senyor Déu arriba amb poder,
amb la força del seu braç
domina tota cosa.
L’acompanya el fruit
de la seva victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
11Com un pastor ell pastura el seu ramat:
l’aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells,
guia les ovelles que crien.»El Creador, sobirà del món
12Qui ha mesurat les aigües
amb la mà?
Qui ha amidat el cel
amb el palmell?
Qui ha encabit en una mesura
tota la pols de la terra?
Qui ha pesat amb les balances
les muntanyes i els turons?
13Qui pot abastar l’esperit del Senyor?
Qui podrà suggerir-li bons consells?
14De qui necessita parers
per a saber si obra amb encert?
Qui li pot ensenyar el coneixement?
Qui li mostrarà
el camí de la intel·ligència?
15Les nacions són com una gota
que s’escorre d’un poal,
valen tant com grans de pols
a la balança.
Els qui viuen lluny, a les illes,
no pesen més que un tel.
16Amb tot el Líban no en té prou
per a fer foc,
ni els seus animals li bastarien
per a un holocaust.
17Davant d’ell els pobles són no res,
no compten més
que el caos o la buidor.
18Amb qui voleu comparar Déu?
Quina imatge se li pot assemblar?
19Un ídol? L’ha fos un artesà,
un orfebre el recobreix d’or
i l’adorna amb filigranes de plata.
20El qui no és prou ric
per a despeses com aquesta,
en té prou d’escollir un tronc
que no es podreixi
i cercar un bon escultor
que li faci un ídol que s’aguanti.
21¿No ho sabeu, no ho heu sentit,
no ha estat anunciat des del principi,
no heu entès com se sosté la terra?
22És gràcies al qui té el tron
sobre la volta del cel.
Els homes, des d’allí,
semblen formigues.
Ell ha estès el cel com tela fina,
l’ha desplegat
com una tenda on habitar.
23Redueix a no res els amos del món,
aniquila els poderosos de la terra:
24a penes els planten,
a penes els sembren,
a penes rebroten les soques tallades,
que ell hi bufa al damunt i s’assequen,
i la terbolina se’ls emporta
com la palla.
25Diu el Déu sant:
«A qui em compararíeu
que fos com jo?»
26Alceu els ulls al cel
i mireu qui ha creat l’estol dels astres,
qui els fa sortir, d’un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva força
i ferm el seu poder,
que mai no en falta cap.
27Poble de Jacob, per què parleu així?
Per què dieu, gent d’Israel,
que el Senyor no veu la vostra sort,
que el vostre Déu
ignora la vostra causa?
28Que no ho sabeu?
No ho heu sentit a dir mai?
El Senyor és Déu per sempre,
ha creat la terra d’un cap a l’altre.
No es cansa, no defalleix.
És insondable la seva intel·ligència.
29Dóna noves forces als cansats,
enrobusteix els qui són febles.
30Els joves es cansen i defalleixen,
els millors guerrers
ensopeguen i cauen;
31però els qui confien en el Senyor
recobren les forces,
alcen el vol com les àguiles,
caminen sense cansar-se,
corren sense defallir.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
