1Aquell dia, Dèbora, juntament amb Barac, fill d’Abinóam, va entonar aquest cant de victòria:
2Quan a Israel s’aixequen capitans,
el poble s’ofereix voluntari:
Beneïu el Senyor!
3Escolteu, reis! Atents, sobirans!
Jo canto en honor del Senyor;
toco i canto al Senyor, Déu d’Israel.
4Senyor, quan sorties de Seïr,
quan avançaves per l’estepa d’Edom,
la terra tremolava
i el cel era un devessall:
un devessall d’aigua eren els núvols.
5Les muntanyes s’estremien
al teu davant, Senyor;
al teu davant, Senyor, Déu d’Israel.
Això fou el Sinaí!
6En temps de Xamgar, fill d’Anat,
en temps de Jael,
els camins eren deserts,
els vianants seguien rutes amagades.
7Els camps, ningú no els treballava,
ningú no els treballava a Israel,
fins que em vaig alçar jo, Dèbora,
fins que em vaig alçar
com a mare d’Israel.
8El poble es triava nous déus,
i, tot seguit, de les ciutats
vingué la guerra.
I no es veia ni un escut ni una llança
entre els quaranta batallons d’Israel!
9El meu cor és amb els cabdills d’Israel,
amb els voluntaris del poble:
Beneïu el Senyor!
10Canteu, vosaltres,
els qui munteu someres rosses,
amb tapissos per guarniment,
i que aneu fent camí!
11Amb veu més forta que els aiguaders,
la gent canta en els abeuradors
les victòries del Senyor,
les victòries dels camperols d’Israel:
el poble del Senyor
ja baixa a les ciutats!
12Desvetlla’t, Dèbora, desvetlla’t!
Desvetlla’t, desvetlla’t i entona un cant!
Aixeca’t, Barac!
Captura els qui et capturaven,
fill d’Abinóam!
13El clan de Sarid baixa
a trobar els valents,
el poble del Senyor baixa
a trobar-me amb els herois.
14També vénen els d’Efraïm,
arrelats a les muntanyes d’Amalec.
Darrere, segueix Benjamí,
responent a la crida.
De Maquir han baixat
els qui comanden;
de Zabuló, els qui tenen
la vara de cabdill.
15A Issacar, els caps estan amb Dèbora.
Com Issacar, també Barac
i els seus homes
s’han llançat corrent cap a la vall.
En els clans de Rubèn
hi ha grans enraonies!
16Per què us heu quedat a les cledes
a escoltar flabiols de pastors?
En els clans de Rubèn
hi ha grans discussions!
17Enllà del Jordà, Galaad té les cabanes.
I per què Dan no s’ha mogut
dels seus vaixells?
Aser s’ha quedat vora la mar,
reposa tranquil en els seus ports.
18Però Zabuló és un poble
que s’ha jugat la vida,
igual que Neftalí,
en els turons a camp obert.
19Arriben els reis al combat,
es llancen a l’atac els reis de Canaan,
a Tanac, vora les aigües de Meguidó,
però no s’apoderen
de res d’argent com a botí.
20Des del cel combaten els astres;
fent els seus camins combaten Sisserà.
21Se l’ha endut el riu Quixon;
el riu etern, el riu Quixon.
Trepitja victoriosa, ànima meva!
22Els cascos dels cavalls
han quedat destrossats
amb el galop, el galop dels corsers.
23«Maleïu la ciutat de Meroz,
maleïu-la»,
diu l’àngel del Senyor;
«maleïu els seus habitants,
perquè no han vingut
a auxiliar el Senyor,
a auxiliar el Senyor
amb els seus herois.»
24Beneïda entre les dones Jael,
muller d’Hèber, el quenita;
beneïda entre les dones
que viuen en tendes!
25Sisserà li demanava aigua;
ella li ha donat llet,
li ha ofert mató en tassa de nobles.
26Després, amb la mà esquerra
ha pres l’estaca
i amb la dreta una maça de fuster;
ha estassat Sisserà, li ha obert el cap:
l’estaca clavada
li ha travessat la templa.
27Ha caigut doblegat,
estirat als peus d’ella,
ha caigut doblegat als seus peus;
allà on s’ha doblegat,
allà ha caigut mort.
28La mare de Sisserà
guaita per la finestra,
sospira entre les gelosies:
«Per què triga a tornar el seu carro?
Per què es retarda
el brogit dels carruatges?»
29Ella no para de repetir la resposta
de la seva dama més assenyada:
30«Segur que han recollit botí
i ara se’l reparteixen:
una noia o dues per a cada guerrer,
i roba virolada per a Sisserà;
un botí de roba virolada, amb brodats,
brodats de color
per a les noies captives.»
31Que tots els teus enemics, Senyor,
acabin com Sisserà!
Però els amics del Senyor,
que siguin com el sol,
que s’alça amb tot el seu esclat.
I durant quaranta anys el país va viure en pau.V. Gedeó
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
