Ezequiel 31 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

El faraó, cedre alterós

1El dia u del mes tercer de l’any onze, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

2– Fill d’home, digues al faraó, rei d’Egipte, i a la seva gent:

»“A qui t’assembles,

tu que ets tan gran?

3A un xiprer, a un cedre del Líban,

de bell brancatge i d’ombra espessa,

tan alterós que el seu cimal

arribava a frec dels núvols.

4Les aigües profundes l’engrandien;

el gran oceà el feia créixer,

corrien les aigües abismals

per l’indret on era plantat

i els seus canals regaven

tots els arbres del camp.

5Per això s’havia fet més alt

que tots els altres arbres;

el seu brancatge s’havia espessit,

s’havien estès les seves branques,

de tanta aigua com hi arribava.

6Niaven a les seves branques

ocells de tota mena,

sota el seu brancatge

criaven totes les bèsties dels camps,

i una multitud de nacions

s’acollia a la seva ombra.

7Eren magnífiques la seva grandària

i l’extensió del seu ramatge,

perquè enfonsava les arrels

dins les aigües del gran oceà.

8En el jardí de Déu,

cap cedre no el sobrepujava,

cap savina no es podia comparar

al seu brancatge,

cap plàtan no era semblant

a una sola de les seves branques:

cap arbre del jardí de Déu

no l’igualava en bellesa.

9Jo l’havia embellit

amb un ramatge abundant,

n’estaven engelosits

tots els arbres de l’Edèn,

els arbres del jardí de Déu.

El faraó, cedre abatut

10»Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que ha elevat la seva alçària fins a tocar els núvols amb el seu cimal i n’estava tot enorgullit,

11jo l’he fet caure en mans d’un capdavanter de nacions perquè el tracti com es mereix per la seva maldat. Jo l’he destituït!

12Uns estrangers, els més violents de les nacions, l’han abatut i l’han deixat allí mateix. Les seves branques, les seves rames trencades han caigut per les muntanyes, per totes les valls i barrancs del país. La gent de tot arreu ha fugit de la seva ombra, l’han abandonat.

13»Damunt les seves despulles

s’hi posen ocells de tota mena,

totes les bèsties dels camps

trepitgen el seu brancatge.

14»Així cap arbre ben regat no farà arribar el seu cimal a frec dels núvols ni s’enorgullirà de la seva alçària; cap arbre regat abundosament no s’alçarà amb orgull per damunt dels altres.

»Tots acaben caient

en poder de la mort,

al país de sota terra,

igual que el comú dels mortals,

que davallen a la fossa.

15»Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que el faraó ha baixat al país dels morts, he manat de fer dol, he tancat per ell la boca del gran oceà i he estroncat els seus rius, i les aigües abismals han quedat retingudes; per ell he posat de dol el Líban, i tots els arbres dels camps s’han marcit.

16La seva caiguda estrepitosa ha fet tremolar les nacions, quan l’he precipitat al país dels morts per reunir-lo amb els qui baixen a la fossa. En el país de sota terra s’han consolat tots els arbres de l’Edèn, els més selectes, esplèndids i ben regats del Líban.

17També han baixat amb ell al país dels morts, a reunir-se amb les víctimes de l’espasa, els qui eren els seus aliats i s’acollien a la seva ombra enmig de les nacions.

18»A quin dels arbres de l’Edèn t’assembles, tu que ets gran i gloriós? I tanmateix t’han precipitat amb ells al país de sota terra, on jauràs amb els incircumcisos i les víctimes de l’espasa! Aquesta serà la sort del faraó i de tota la seva gent. Ho dic jo, el Senyor Déu.”