Mateu 15 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

La tradició dels antics(Mc 7,1-23)

1Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:

2– Com és que els teus deixebles violen la tradició dels antics i no es renten les mans ritualment a l’hora de menjar?

3Ell els respongué:

– I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició?

4En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort.

5Però vosaltres afirmeu: “El qui digui al pare o a la mare: ‘Consagro a Déu els béns amb què us hauria d’ajudar’,

6ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.” Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.

7Hipòcrites! Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:

8 »Aquest poble m’honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

9 El culte que em donen és buit,

les doctrines que ensenyen

són preceptes humans.

10Llavors cridà la gent i els digué:

– Escolteu i compreneu-ho bé:

11El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que en surt, allò que el fa impur.

12Després els deixebles anaren a dir a Jesús:

– ¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?

13Ell els respongué:

– Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

14Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, tots dos cauen al clot.

15Llavors Pere li digué:

– Explica’ns aquest proverbi.

16Jesús respongué:

– ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho?

17¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos?

18En canvi, allò que surt de la boca ve del cor, i això sí que fa impur l’home.

19Perquè del cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes, robatoris, falsos testimonis, injúries.

20Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se rentat les mans ritualment no el fa pas impur.Guarició de la filla d’una cananea(Mc 7,24-30)

21Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.

22Una dona cananea, que era d’aquell territori, vingué a trobar-lo i es posà a cridar:

– Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi! La meva filla està endimoniada i sofreix molt.

23Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

– Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.

24Jesús els digué:

– Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.

25Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:

– Senyor, ajuda’m!

26Jesús contestà:

– No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

27Ella digué:

– És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos.

28Llavors Jesús li respongué:

– Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols.

I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.

Guarició de molts malalts

29Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.

30Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar.

31La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.Segona multiplicació dels pans(Mc 8,1-10)

32Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

– Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

33Els deixebles li diuen:

– D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

34Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu?

Ells li responen:

– Set, i uns quants peixets.

35Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra,

36prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent.

37Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.

38Els qui havien menjat eren quatre mil homes, sense comptar dones ni criatures.

39Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.