Josuè 17 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Territori assignat a Manassès

1El territori assignat per sorts a la tribu de Manassès, el primogènit de Josep, va ser aquest: a Maquir, el primogènit de Manassès i pare de Galaad, que era guerrer, li van tocar Galaad i Basan.

2També als altres clans descendents de Manassès els va tocar un territori. Aquests clans eren el d’Abièzer, el d’Hélec, el d’Asriel, el de Xèquem, el d’Héfer i el de Xemidà, és a dir, els descendents de Manassès, fill de Josep.

3Selofhad, fill d’Héfer i nét de Galaad, que era fill de Maquir i nét de Manassès, no va tenir fills, sinó tan sols filles. Aquestes es deien Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà.

4Un dia es van presentar al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als principals del poble, tot reclamant:

– El Senyor va manar a Moisès de donar-nos una heretat entre els nostres germans.

Llavors, complint l’ordre del Senyor, els van assignar una heretat entre els seus germans.

5Així, a la tribu de Manassès li van assignar deu parts més de territori, a més de Galaad i de Basan, regions situades a l’est del Jordà,

6ja que les filles de Manassès van rebre una heretat entre els seus germans. I la regió de Galaad fou per als altres descendents de Manassès.

7La frontera de Manassès anava des d’Aixer a Micmetat, enfront de Siquem, i seguia cap al sud a Jaixib-Entapúah.

8El territori de Tapúah pertanyia a Manassès, però la ciutat de Tapúah, situada a la mateixa frontera, era d’Efraïm.

9Després la frontera baixava fins a tocar el torrent de Canà, al sud d’aquest torrent. Les ciutats situades al sud del torrent pertanyien a Efraïm, si bé es trobaven enmig de Manassès. La frontera de Manassès passava pel nord del torrent abans d’anar a parar al mar.

10La tribu d’Efraïm s’estenia cap al sud, i la de Manassès cap al nord. El mar Mediterrani n’era la frontera occidental. La tribu de Manassès limitava al nord amb la d’Aser, i a l’est amb la d’Issacar.

11En els territoris d’Issacar i d’Aser, la tribu de Manassès va rebre Bet-Xean i Ibleam, amb la seva rodalia; igual que Dor, Endor, Tanac i Meguidó, amb la seva rodalia i els seus habitants. La comarca de Dor és la tercera.

12Tanmateix, la tribu de Manassès no pogué expulsar els habitants d’aquestes ciutats; per això els cananeus continuaren vivint en aquell territori.

13Fins i tot quan els israelites van arribar a ser més forts, van sotmetre els cananeus a prestacions forçoses, però no pogueren expulsar-los.

14Els descendents de Josep van reclamar a Josuè:

– Per què ens has donat per herència una sola part del país, a nosaltres que el Senyor ha beneït i ha fet un poble tan nombrós?

15Josuè respongué:

– Si sou tants que ja no cabeu a les muntanyes d’Efraïm, pugeu als boscos i conreeu per a vosaltres una part dels territoris dels perizites i dels rafaïtes.

16Els descendents de Josep van replicar:

– No en tenim prou, amb la muntanya. A més, tots els cananeus que viuen a la plana tenen carros de guerra, tant els de Bet-Xean i la seva rodalia com els de la vall de Jizreel.

17Llavors Josuè va dir a les tribus d’Efraïm i de Manassès, descendents de Josep:

– Sou molts i molt forts. No en teniu prou, amb una sola part del país.

18La regió muntanyosa, coberta de boscos, serà vostra: taleu-la i conreeu-la. Llavors us fareu vostres els accessos a la plana i podreu expulsar els cananeus, encara que tinguin carros de guerra i siguin molt forts.