Deuteronomi 20 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Normes per a la guerra

1»Quan vagis a fer la guerra contra els teus enemics i vegis cavalls, carros de guerra i un exèrcit més gran que el teu, no tinguis por. El Senyor, el teu Déu, que t’ha tret del país d’Egipte, és amb tu.

2Quan estigueu a punt de començar el combat, que s’avanci el sacerdot per parlar a les tropes

3i els digui: “Escolta, Israel! Avui aneu a combatre contra els vostres enemics: no us descoratgeu, no tingueu por, no us esvereu ni tremoleu davant d’ells.

4El Senyor, el vostre Déu, us acompanya per lluitar a favor vostre contra els enemics i donar-vos la victòria.”

5»Després els capdavanters diran al poble: “Qui hagi construït una casa nova i encara no s’hi hagi instal·lat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre l’habités.

6Qui hagi plantat una vinya i encara no l’hagi veremada, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre la veremés.

7Qui estigui unit per acord matrimonial amb una dona i encara no s’hi hagi casat, que se’n vagi i torni a casa. No fos cas que morís en el combat i un altre s’hi casés.”

8Els capdavanters diran encara al poble: “Qui tingui por i sigui covard, que se’n vagi i torni a casa. Així no desmoralitzarà els altres.”

9I, quan hauran acabat de parlar al poble, els capdavanters nomenaran oficials per a cada unitat de l’exèrcit.

10»Quan arribis en una ciutat per atacar-la, ofereix-li primer la pau.

11Si et respon pacíficament i t’obre les portes, tots els seus habitants seran sotmesos a prestacions forçoses.

12Però si no accepta de fer la pau amb tu i et declara la guerra, assetja aquella ciutat.

13Quan el Senyor, el teu Déu, la faci caure a les teves mans, mata tots els homes.

14Les dones, les criatures, el bestiar i tot el que trobaràs a la ciutat podràs quedar-t’ho com a botí; i menjaràs del botí dels enemics que el Senyor, el teu Déu, t’haurà posat a les mans.

15Fes-ho així amb totes les ciutats llunyanes, que no pertanyen a les nacions on us establireu.

16Però en les ciutats d’aquests pobles que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió, no hi deixis ni una ànima:

17consagra a l’extermini els hitites, els amorreus, els cananeus, els perizites, els hivites i els jebuseus, tal com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat.

18Així no us ensenyaran a imitar les pràctiques abominables que fan en honor dels seus déus, i no pecareu contra el Senyor, el vostre Déu.

19»Quan assetgis una ciutat durant molt de temps i lluitis per conquerir-la, no facis malbé a cops de destral els arbres fruiters; menja’n els fruits, però no els tallis, que els arbres del camp no són enemics que hagis de combatre assetjant-los.

20Però si un arbre no és fruiter, el pots fer malbé i fins tallar-lo per construir torres de setge contra la ciutat que et fa la guerra, fins que es rendeixi.