1Presagi sobre Moab.
Ar de Moab ha estat saquejada,
l’han arrasada en una nit.
Quirmoab ha estat saquejada,
l’han arrasada en una nit.
2Dibon puja al temple,
als turons sagrats per plorar.
A Nebó i a Medebà,
Moab es lamenta.
Tothom s’ha rapat el cap
i afaitat la barba.
3Pels carrers, la gent porta roba de sac
en senyal de dol,
es lamenta als terrats i a les places,
tothom es desfà en plors.
4Quina cridòria a Heixbon i a Elalé:
fins a Jahas
se senten els seus clams!
Per això Moab llança
el crit de guerra,
però els seus soldats
han perdut el coratge.
5Un plany em surt del cor per Moab.
Els seus fugitius arriben
a Sóar, a Eglat-Xelixià.
Ploren mentre pugen
la costa de Luhit;
pel camí d’Horonaim
se senten crits desesperats.
6A les aigües de Nimrim
la terra és desolada,
els prats s’han assecat,
no hi ha més herba,
ja no hi queda res de verd.
7Tothom recull les provisions,
tots els béns que els resten,
i se’ls emporten lluny,
fins al torrent dels Salzes.
8El seu clam dóna la volta
per les fronteres de Moab,
els seus planys arriben
a Eglaim i a Beerelim.
9Les aigües de Dimon
seran vermelles de sang.
Però jo, el Senyor,
afegiré a Moab noves dissorts:
un lleó atacarà els seus supervivents,
els qui s’hauran escapat del país.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
