1Ai Ariel, Ariel,ciutat que David assetjà!
Que passi un any rere l’altre
i rodi el cicle de les festes:
2jo assetjaré Ariel, diu el Senyor,
i tot seran planys i plors.
Tu seràs per a mi
com l’ariel de l’altar,
on es consumeixen les víctimes.
3Plantaré al teu voltant el campament,
t’encerclaré amb estacades
i alçaré contra tu terraplens.
4Abatuda, parlaràs
des del fons de la terra.
La teva paraula, esmorteïda,
sortirà de la pols.
La teva veu semblarà la d’un esperit,
la teva paraula sonarà
com un murmuri.
5Els estrangers seran
com grans de pols,
t’inundaran els tirans
com un núvol de pallús.
Però tot d’una, d’improvís,
6intervindrà el Senyor de l’univers
amb una tronada
eixordadora i terrible,
amb un vent tempestuós
i amb les flames d’un foc devorador.
7La munió de pobles
que atacaven Ariel,
els qui la combatien,
l’envoltaven d’estacades
i estrenyien el setge,
s’esvaniran com un somni.
8A la munió de pobles que combatia
contra la muntanya de Sió,
els passarà com quan un afamat
somia que menja
i es desperta sense res a la boca,
o com quan l’assedegat
somia que beu
i es desperta extenuat,
amb la gola eixuta.
Hipocresia i encegament9Esteu desorientats i atordits,
teniu els ulls entelats, no veieu res.
Aneu com embriacs, però no de vi,
us entrebanqueu sense haver begut.
10És que el Senyor us ha fet caure
en un son profund;
us ha clos els ulls
a vosaltres, els profetes;
us ha cobert la cara amb un vel
a vosaltres, els vidents.
11Per a vosaltres, les visions profètiques són com les paraules escrites en un document tancat i segellat. Quan el donen a un que sap llegir i li diuen: «Llegeix això», respon: «No ho puc llegir perquè està segellat.»
12I si el donen obert a un que no sap llegir i li diuen que el llegeixi, ell respon: «No sé llegir.»
13El Senyor diu:
«Aquest poble se m’acosta de paraula,
m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
La veneració que em tenen
és tan sols un precepte humà,
una rutina apresa.
14Per això continuaré meravellant-lo
amb fets prodigiosos i sorprenents:
fracassarà la saviesa dels seus savis,
la intel·ligència dels més intel·ligents
s’eclipsarà.»
15Ai dels qui volen amagar
els seus projectes al Senyor!
Tot ho tramen en l’obscuritat
i pensen: «Ningú no ens veu
ni sap què fem.»
16Aneu ben errats!
Voleu igualar l’argila i el terrisser?
Com si una obra
pogués dir del qui l’ha feta:
«No m’ha fet pas.»
Com si el càntir pogués dir
del terrisser:
«No hi entén gens.»La gran renovació
17D’aquí a poc temps, molt poc temps,
els boscos del Líban
es tornaran un fruiterar,
i el Carmel serà un gran bosc.
18Aquell dia els sords
entendran la lectura del llibre,
i els ulls dels cecs hi veuran,
alliberats de la foscor.
19Els desvalguts celebraran de nou
festes en honor del Senyor,
els més pobres dels homes
s’alegraran del Sant d’Israel.
20Serà la fi dels violents i escarnidors,
seran exterminats
els qui miren de fer mal,
21els qui calumnien els altres,
els qui posen paranys als jutges
i fan condemnar sense causa
els innocents.
22Pel que fa al casal de Jacob,
això diu el Senyor,
que va rescatar Abraham:
«Des d’ara els de Jacob
ja no s’hauran d’avergonyir,
no els pujaran els colors a la cara.
23Quan els seus descendents
veuran el que he fet entre ells,
reconeixeran que jo sóc sant,
que jo sóc el Sant de Jacob,
temeran el Déu d’Israel.
24Els qui van perduts
sabran comprendre,
els qui remuguen aprendran la lliçó.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
