1Els justos desapareixen, i ningú no es detura a pensar.
Els qui són fidels són arrabassats,
i ningú no entén
que és per a treure’ls del mal.
2Els justos entraran en la pau,
el qui vivia honradament
reposarà tranquil.Reprovació de la idolatria
3«Veniu aquí, vosaltres,
fills de bruixa,
raça d’adúlters i de prostitutes!
4De qui us rieu?
A qui feu ganyotes i llengotes?
¿No és cert que sou uns fills rebels,
una raça borda?
5Us acobleu sota els alzinars,
a l’ombra de tot arbre frondós.
Immoleu els infants en els torrents,
dins les cavernes de les roques.
6T’apropies de pedres del torrent
i les mires com la millor possessió.
En honor d’elles vesses libacions
i presentes ofrenes.
Com ho podré consentir?
7T’has parat el jaç
en una muntanya alta i prominent,
hi has pujat per oferir sacrificis.
8Darrere el muntant de la porta
has posat el teu amulet.
D’amagat de mi apartes el cobrellit,
t’estires i fas lloc per a molts.
Has fet tractes amb amants
i t’agrada de jeure amb ells
tot contemplant signes fàl·lics.
9T’has presentat amb oli
davant de Moloc,
has perfumat l’ídol abundosament.
Has enviat lluny els teus missatgers,
els has fet baixar al país dels morts.
10T’has cansat a força de fer camí,
però mai no deies: “Tot és inútil.”
Recuperaves les forces
i et refeies del cansament!
11»Qui et preocupava?
De qui tenies por
per a ser-me tan deslleial?
No et recordaves de mi
ni em tenies present.
Estic silenciós des de fa temps
i per això em perdies el respecte.
12Però ara denuncio
la teva pretesa justícia
i el teu comportament:
no en trauràs cap profit.
13Quan demanis ajuda,
ja veurem si et salva
la colla dels teus ídols.
A tots se’ls endurà una ventada,
un cop de vent els escombrarà.
Però els qui es refugien en mi
rebran en propietat el país,
posseiran la meva muntanya santa.»El Senyor guareix el seu poble
14Diu el Senyor:
«Esplaneu, esplaneu el camí,
assenyaleu-lo,
aparteu els obstacles
de la ruta del meu poble.»
15Això us fa saber
el qui és alt i excels,
que resideix en un palau etern
i té un nom sant:
«Jo visc a les altures, en un lloc sant,
però estic amb els qui se senten
desfets i enfonsats:
reanimaré els qui estan enfonsats,
faré reviure els qui se senten desfets.
16No vull acusar sense fi
ni em mantindré irritat per sempre:
s’estroncaria l’alè de vida
que ve de mi mateix,
quan sóc jo qui ha creat
tot el que respira.
17M’indignaven els fraus del meu poble.
Tant em van indignar,
que el vaig ferir i me’n vaig apartar.
Però ell s’obstinava a seguir
els seus propis camins:
18prou que he vist per on anava!
Tanmateix, jo el curaré, el guiaré
i l’ompliré de consol,
a ell i als qui ploren amb ell.
19Faré brotar aquest fruit
dels seus llavis:
Pau, pau per a tots,
els de lluny i els de prop!
Jo, el Senyor, ho he dit, i els curaré.»
20Però els malvats
són com la mar embravida,
que ningú no pot calmar:
les seves aigües escupen fang i llot.
21«No hi ha pau per als malvats.»
Ho ha dit el meu Déu.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
