Cohèlet 4 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1M’he adonat, a més, de l’opressió que es comet en aquest món. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors.

2Considero més feliços els morts, que ja no hi són, que no pas els vius, que encara viuen.

3Però més feliç que els uns i els altres és el qui encara no ha nascut i no ha vist el mal que es fa en aquest món.Treball i repòs

4M’he convençut que tot l’esforç i tot l’èxit d’una obra és fruit de la rivalitat de l’un envers l’altre. També tot això és en va i afany inútil.

5L’insensat s’està de braços plegats i es conforma a morir de fam.

6Però més val un grapat de repòs que dues mans plenes de fatiga i afany inútil.

Avantatges de no estar sol

7Encara he vist una altra cosa vana en aquest món.

8Hi ha qui està sol, sense ningú, sense cap fill ni germà, i no para de treballar: els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa. Doncs bé, el qui així s’escarrassa i es priva de viure bé, per a qui ho fa? També això és en va i un mal negoci.

9Més val ser dos que no pas un, perquè així el treball rendeix més.

10I si l’un cau, l’altre l’aixeca. Però ai del qui cau estant sol, sense que un altre el pugui aixecar!

11Igualment, si dos dormen junts, s’escalfen; però un de sol, com es pot escalfar?

12I si un de sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»

Volubilitat de la gent

13Més val un noi pobre però intel·ligent que no pas un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se.

14Doncs bé, imaginem-nos que treuen aquest noi de la presó i l’asseuen al tron, malgrat haver nascut pobre durant el regnat del seu antecessor.

15Més tard, però, si un altre noi ocupa el tron del primer, jo veig com tots els vivents, que fan via sota el sol, es posen de la seva banda:

16és incomptable el nombre de gent que el segueix. Tanmateix, els qui vindran després tampoc no estaran contents d’aquest segon! Certament, també tot això és en va i afany inútil.Pregària i prometences

17Quan vagis al temple de Déu, pensa en el que fas. Anar-hi i escoltar és més agradable que els sacrificis que ofereixen els necis. Aquests no se’n surten ni de fer el mal!