1 Macabeus 8 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Elogi dels romans

1L’anomenada dels romans arribà a oïda de Judes. Eren una gran potència militar, però alhora eren benèvols envers els seus aliats i oferien una sòlida amistat als qui acudien a ells.

2Li van explicar les campanyes que havien emprès i les seves proeses entre els gals: els havien sotmès i obligat a pagar tribut.

3També el que havien fet a Hispània per apoderar-se de les mines de plata i d’or que hi havia;

4amb determinació i constància havien sotmès tot el país, malgrat que es troba tan lluny de Roma. Havien esclafat i derrotat definitivament els reis que venien contra ells des de l’altre cap de món, i els qui havien sobreviscut els pagaven un tribut anual.

5També havien vençut i sotmès Filip i Perseu, reis de Macedònia, i tots els altres que s’havien revoltat contra ells.

6Els romans també havien derrotat Antíoc el Gran, rei de l’Àsia, que havia sortit a combatre’ls amb cent vint elefants, amb cavalleria, amb carros de guerra i amb un exèrcit molt poderós.

7El van capturar viu i li van imposar, a ell i als seus successors, un fort tribut; l’obligaren a donar-los ostatges i a cedir-los

8l’Índia, Mèdia, Lídia, i alguns dels millors territoris del seu imperi. Ells, després d’ocupar-los, els van cedir al rei Èumenes.

9Els grecs, per la seva banda, van decidir d’atacar els romans per desfer-los d’una vegada.

10Quan aquests ho van saber, enviaren un sol general a combatre’ls: els van causar moltes baixes i s’endugueren captius les dones i els fills. Un cop saquejat i sotmès el país, van enderrocar les fortaleses. I encara fins al dia d’avui els tenen subjugats com a esclaus.

11No hi ha cap regne al continent o a les illes que hagi plantat cara als romans i que ells no hagin destruït i sotmès a esclavatge.

12En canvi, mantenen l’amistat amb els seus amics i amb els qui es posen sota la seva protecció. Han dominat tots els reis, tant els de lluny com els de prop; i, quan sent el seu nom, la gent tremola.

13Quan decideixen que algú arribi a regnar, hi arriba; i quan ells ho volen, el deposen. Són al punt culminant del seu poder.

14Malgrat tot, cap romà no s’ha fet coronar rei ni s’ha vestit amb la porpra reial per treure’n algun avantatge.

15Ells mateixos s’han donat un Senat de tres-cents vint membres, que es reuneixen cada dia per tractar dels afers del poble i assegurar el bé comú.

16Cada any confien a un sol home la responsabilitat de governar-los i la sobirania de tots els seus dominis. I tothom obeeix aquest únic home, sense enveges ni gelosies.

Aliança de Judes amb els romans

17Judes escollí Eupòlem, fill de Joan, descendent de Cos, i Jàson, fill d’Eleazar, i els envià a Roma per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans.

18Judes volia treure’s del damunt el jou de Síria, perquè era evident que els grecs anaven reduint Israel a l’esclavatge.

19Després d’un viatge molt llarg, els dos enviats van arribar a Roma, es van presentar al Senat i s’hi adreçaren en aquests termes:

20– Judes Macabeu, els seus germans i el poble jueu ens han enviat aquí per concloure amb vosaltres un tractat d’aliança i de pau. Volem ser comptats oficialment entre els vostres amics i aliats.

21El Senat va acceptar la proposta.

22Aquesta és la còpia de la carta gravada en tauletes de bronze i tramesa a Jerusalem com a document que servís de memorial de pau i aliança:

23«Que l’èxit acompanyi sempre els romans i la nació jueva tant per mar com per terra i que d’ells s’allunyin l’espasa i l’enemic!

24Però si mai una guerra amenaça primer Roma o qualsevol aliat dels romans en qualsevol dels territoris que dominen,

25la nació jueva combatrà de bona gana al seu costat, segons ho reclami la situació.

26Tal com Roma ha decretat, els jueus no donaran suport a l’enemic ni li subministraran blat ni armes, plata ni vaixells, i compliran aquests acords sense cap contrapartida.

27Semblantment, si la guerra esclata primer contra els jueus, els romans lluitaran de cor al seu costat, segons ho reclami la situació.

28Els romans no donaran als adversaris blat ni armes, plata ni vaixells, i compliran aquests acords amb lleialtat.

29Aquestes són les clàusules del pacte entre els romans i el poble jueu.

30Si més endavant ambdues parts es posen d’acord per a treure’n o afegir-hi alguna cosa, podran fer-ho lliurement, i qualsevol addició o supressió serà vàlida.

31A més, hem escrit el que segueix al rei Demetri referent als mals que causa als jueus: “Per què oprimeixes tan durament els nostres amics i aliats els jueus?

32Si continuen acusant-te, defensarem els seus drets i et combatrem per mar i per terra.”»