Salms 74 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

No oblidis els teus pobres per sempre

1Cant. Del recull d’Assaf.

Per què t’obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos

i t’indignes amb el ramat que pastures?

2Recorda’t del poble que en altre temps et vas fer teu,

de la tribu i l’heretat que has redimit,

de la muntanya de Sió on residies.

3Adreça-hi els teus passos,

que ara és una ruïna completa:

els enemics han devastat el santuari.

4Baladrejant en el lloc dels teus aplecs,

els teus adversaris hi han hissat els estendards.

5S’assemblaven als qui branden les destrals

en un bosc impenetrable,

6quan estellaven amb maces i tascons

totes les motllures i els relleus.

7Han calat foc al santuari, l’han arrasat,

han profanat el lloc de residència del teu nom.

8Es deien dintre seu: «Destruïm-los d’un cop!»

Han cremat en el país els llocs de culte.

9No veiem les nostres senyeres,

ja no ens queda cap profeta,

i ningú de nosaltres no sap quant durarà.

10Fins quan, Déu nostre, ens insultarà l’opressor?

Gosarà l’adversari menysprear el teu nom per sempre?

11Per què retires la teva mà

i la mantens inactiva sobre el pit?

12Però tu, oh Déu, des de sempre ets el meu rei,

victoriós arreu de la terra.

13Vas dividir la mar amb gran poder,

i trencares els caps dels monstres marins.

14Vas esclafar els caps de Leviatan

i convidares a menjar-se’l gent que són feres.

15Vas obrir fonts i torrents,

i vas eixugar rius inestroncables.

16Teu és el dia, teva és la nit;

vas fixar la lluna i el sol.

17Vas marcar els límits de la terra;

l’estiu i l’hivern, tu vas formar-los.

18Recorda, Senyor, que l’enemic t’insulta,

que un poble insensat menysprea el teu nom.

19No donis la teva tórtora a les feres,

no oblidis els teus pobres per sempre.

20Tingues present l’aliança:

les coves del país són caus de violència.

21Que els oprimits no se’n vagin defraudats,

que els desvalguts i els pobres lloïn el teu nom.

22Alça’t, Déu nostre, a defensar la teva causa!

Recorda que tot el dia t’insulta l’insensat.

23No oblidis la cridòria dels adversaris,

l’avalot incessant dels qui s’alcen contra teu.