1Job va replicar:
Tot el que dieu, ja ho sé2Sou ben bé uns pous de ciència!
Amb vosaltres morirà la saviesa!
3Però jo també tinc seny, com vosaltres;
no em considero pas més ximple.
¿Qui no coneix arguments com els vostres?
4Sóc la riota dels amics
quan clamo al Déu que abans sempre em responia:
un home just i honrat és la riota!
5«Trepitgeu el desventurat!»,
crida la gent que viu tranquil·la
però fa caure els qui trontollen.
6Cert, són segures les coves dels lladres,
estan tranquils els qui provoquen Déu
i els qui volen utilitzar-lo.
7Pregunta, doncs, a les bèsties i t’instruiran,
o bé als ocells, i seràs instruït.
8Parla amb la terra i aprendràs,
t’ho explicaran els peixos de la mar.
9¿Qui no sap, d’entre tots ells,
que «és la mà del Senyor qui ho ha fet»?
10Ell té a la mà tots els vivents
i l’alè de tots els homes.
11Diu el proverbi: «L’oïda distingeix paraules,
com el paladar un bon plat.
12Les persones grans tenen seny,
en els vells hi ha experiència.»
13Però és en Déu que hi ha consell i intel·ligència,
la saviesa i el poder per a actuar.
14Allò que ell ensorra, ja no es restaura;
a l’home que ell tanca, ningú no l’obre.
15Reté les aigües i ve la secada,
les deixa lliures i capgiren la terra.
16Són d’ell la força i l’encert;
té a la mà el seduït i el seductor.
17Fa divagar els consellers
i embulla el parer dels jutges.
18Treu l’autoritat als reis
i els faixa amb roba d’esclau.
19Fa divagar els sacerdots
i abat els qui sempre manen.
20Treu la paraula als grans oradors
i lleva el seny als ancians.
21Deshonra la gent il·lustre
i deixa indefensos els valents.
22Treu a la claror el cor de les tenebres,
fa sortir a la llum la fosca de la mort.
23Engrandeix les nacions, i després les aniquila;
eixampla els pobles, i més tard els deporta.
24Fa perdre el seny als dirigents,
els esgarria per un desert sense camins:
25van a les palpentes, sense llum,
els fa tentinejar com embriacs.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
