Ester (versió grega) 5 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

3Llavors el rei li va preguntar:

– Però, què vols, Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.

4Ester va respondre:

– Avui és un dia assenyalat per a mi. Si al rei li sembla bé, que vingui amb Aman al convit que els prepararé avui mateix.

5El rei va ordenar:

– Crideu de pressa Aman, que hem de complaure Ester.

I tots dos van acudir al convit a què Ester els havia invitat.

6Mentre bevien, el rei va dir a Ester:

– Què vols, reina Ester? Et concediré tot el que desitgis.

7Ester va respondre:

– Quin és el meu desig? Què demano?

8Doncs, si gaudeixo del favor del rei, que el rei torni demà amb Aman al convit que jo els oferiré. Serà com avui.

Aman vol penjar Mardoqueu

9Aman sortí content i feliç del palau del rei. Però, així que va veure al pati el jueu Mardoqueu, s’omplí d’una gran indignació.

10Arribant a casa seva va fer venir els seus amics i Zosara, la seva dona,

11per comentar-los la seva riquesa i els honors amb què el rei l’havia distingit, nomenant-lo primer ministre i confiant-li el govern de tot l’imperi.

12I va afegir:

– La reina no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei al seu convit. I també m’ha tornat a convidar per a demà.

13Però res d’això no em satisfà mentre vegi el jueu Mardoqueu a palau.

14Llavors la seva dona Zosara i els seus amics li van dir:

– Fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d’alt. De bon matí parla’n al rei, i que hi pengin Mardoqueu. Després, ben satisfet, podràs acompanyar el rei al convit.

La proposta va plaure a Aman, i van preparar la forca.