Hebreus 5 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats.

2I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.

3Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.

4I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.

5Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.

6I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.

7El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.

8Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir,

9i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.

10Déu l’ha proclamat gran sacerdot segons l’ordre de Melquisedec.Exhortació: Aprofundir en la vida cristiana

11Encara tenim molt a dir sobre això, i l’explicació es presenta difícil, ja que us heu tornat indolents a l’hora d’escoltar.

12Després de tant de temps, ja hauríeu de ser mestres i, en canvi, encara necessiteu que us tornin a ensenyar les primeres nocions de la revelació de Déu; heu arribat fins al punt que necessiteu llet en comptes d’aliment sòlid.

13I els qui s’alimenten de llet són incapaços de conèixer allò que és just, ja que només són uns infants.

14L’aliment sòlid, en canvi, és propi de gent adulta, que, gràcies a l’experiència, tenen els sentits avesats a distingir el bé del mal.