Siràcida 10 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1El governant savi educa el seu poble,

el dirigent assenyat posarà ordre en el seu govern.

2Tal com és el cap d’estat són els seus ministres,

tal com és el governador de la ciutat són tots els seus habitants.

3Un rei ignorant porta el poble a la ruïna;

els governants intel·ligents fan prosperar la ciutat.

4El Senyor té a les mans l’autoritat del país

i en el moment oportú fa sorgir el governant que es necessita.

5El Senyor té a les mans l’èxit de qualsevol home

i diposita el seu honor en la persona del legislador.

L’home orgullós

6No guardis rancúnia a ningú per cap ofensa,

no facis res mogut per l’orgull.

7L’arrogància és odiosa a Déu i a l’home,

i ni l’un ni l’altre no suporten la injustícia.

8La sobirania passa d’un poble a un altre

per causa de les injustícies, les violències i el desig de diner.

No hi ha res més malvat que un avar,

que és capaç de vendre’s l’ànima.

9De què s’enorgulleix l’home, que és pols i cendra,

si ja durant la vida les seves entranyes són plenes de rebuigs?

10Una llarga malaltia es riu dels esforços del metge;

qui avui és rei, demà serà mort.

11Quan l’home es mor,

tot el que li queda són cucs, bestioles i larves.

12L’orgull de l’home comença quan s’aparta del Senyor,

quan el seu cor s’allunya d’aquell qui l’ha creat.

13Perquè l’origen de l’orgull és el pecat,

i l’home que s’hi manté sobreïx de malícia.

Per això el Senyor ha infligit als orgullosos penes exemplars

i els ha castigat fins a l’extermini.

14El Senyor ha derrocat dels seus trons els governants

i, en el seu lloc, hi ha fet seure els senzills.

15El Senyor ha arrencat les arrels dels pobles pagans

i, en el seu lloc, hi ha plantat els humils.

16Ell ha devastat les terres dels pobles pagans

i les ha destruïdes fins als fonaments més profunds.

17Alguns, els ha arrencat d’entre els pobles i els ha aniquilat,

i ha esborrat de la terra el seu record.

18És veritat, l’orgull no ha estat fet per als homes,

ni la ira violenta per als nascuts de dona.

Qui és digne d’honor

19Quina raça és digna d’honor? La dels humans.

Qui és digne de ser honorat? El qui venera el Senyor.

Quina raça no és digna d’honor? La dels humans.

Qui no és digne de ser honorat? El qui viola els manaments.

20Entre germans, el fill gran rep l’honor,

però ell mateix honora els qui veneren el Senyor.

21 Si veneres el Senyor, li plauràs;

però si ets orgullós i obstinat, ell et rebutjarà.

22La veneració del Senyor

és l’orgull dels prosèlits, dels estrangers i dels pobres.

23No és just de menysprear una persona intel·ligent perquè és pobra

ni és convenient de fer honor a un pecador.

24Es dóna honor als importants, als governants i als poderosos,

però cap d’ells no és més gran que els qui veneren el Senyor.

25Un esclau savi tindrà homes lliures al seu servei,

i les persones intel·ligents no hi trobaran res a dir.

Modèstia i lloances

26No facis el savi quan compleixis les teves obligacions

ni et facis l’important si et trobes en dificultats.

27Val més treballar i que et sobri de tot

que no pas fer el fanfarró i no tenir pa per a menjar.

28Fill meu, tingues una moderada estimació de tu mateix

i no et donis més honor del que et mereixes.

29Al qui es condemna a si mateix, qui el pot absoldre?

Qui pot honorar el qui es menysprea a si mateix?

30El pobre és honorat pel seu saber;

el ric, per la seva riquesa.

31Si un és honorat quan és pobre,

quant més ho serà quan sigui ric!

Però si un és menyspreat quan és ric,

quant més ho serà si es torna pobre!