1«Però ara escolta, Jacob,
servent meu,
poble d’Israel, que jo m’he escollit.
2Això et diu el Senyor que t’ha creat,
que t’ha format
a les entranyes de la mare,
el qui t’ajuda:
No tinguis por, Jacob, servidor meu,
Jeixurun, que jo m’he escollit.
3Abocaré aigua sobre el país assedegat,
correran rierols per la terra eixuta.
Abocaré el meu esperit
damunt els teus fills,
beneiré els teus plançons,
4i creixeran entre l’herbei,
com els salzes
vora els corrents d’aigua.
5Un dirà: “Jo sóc del Senyor”,
un altre posarà als seus
el nom de Jacob,
un altre escriurà a la seva mà:
“Sóc del Senyor”,
i dirà ben alt el nom d’Israel.»Desafiament als déus falsos
6Això diu el Senyor, rei d’Israel,
el qui l’allibera,
el Senyor de l’univers:
«Jo sóc el primer i el darrer;
fora de mi no hi ha cap Déu.
7Qui és com jo? Que parli ben alt!
Que em vagi explicant
el que ha passat
des que jo vaig fundar
els primers pobles,
i que faci saber a tothom el futur,
les coses que vindran.
8»No tingueu por, no us esglaieu!
¿No us ho havia fet saber?
¿No us ho havia anunciat
fa molt de temps?
Vosaltres en sou testimonis:
no hi ha Déu fora de mi,
no hi ha cap altra roca
que jo hagi conegut.»Els fabricants d’ídols
9Els qui fabriquen ídols no són res.
De què els serveixen
els seus déus preciosos?
Són uns testimonis
que ni veuen ni saben res,
per a vergonya de tots ells.
10A qui se li acut de fabricar un déu
o fondre una estàtua
que no tindrà cap ús?
11Quedaran avergonyits els còmplices
dels qui pretenen forjar déus
i no són més que homes.
Que es reuneixin tots,
que es presentin:
quedaran esglaiats i avergonyits.
12Un ferrer prepara una eina,
l’arroenta a la fornal,
la treballa amb el mall,
picant amb el seu braç vigorós;
quan sent la gana, ja no té força,
quan no ha begut, està esgotat.
13L’escultor amida la fusta
amb el cordill,
dibuixa amb mangra la imatge,
l’entalla amb les seves eines,
l’arrodoneix amb el compàs
i li dóna una bella forma humana,
perquè visqui en un temple
14i tallin cedres en honor d’ell.
Ha triat un roure o una alzina
i el fa pujar ferm
entre els arbres del bosc.
Ha plantat un pi
que la pluja farà créixer
15i, quan serà gran,
servirà per a cremar:
n’agafarà llenya per escalfar-se
o l’encendrà per coure el pa;
però també li servirà
per a fer-ne un déu i adorar-lo,
per a fabricar un ídol
i prosternar-se als seus peus.
16En crema la meitat al foc,
i aquesta meitat li serveix
per a menjar carn,
per a coure’n a la brasa
tanta com vulgui;
també s’escalfa al foc i exclama:
«Oh, quina escalfor,
hi ha un bon caliu!»
17I després, del tros que sobra,
se’n fa un déu, el seu ídol,
es prosterna, l’adora
i li adreça aquesta pregària:
«Salva’m, tu que ets el meu déu!»
18Aquesta gent no sap què fa,
no entén res;
té els ulls massa entelats
per a veure-hi,
el cor massa ofuscat
per a comprendre.
19Cap d’ells no reflexiona,
ni té prou seny ni enteniment
per a dir-se:
«He cremat la meitat de l’arbre:
he cuit el pa en el caliu,
hi he rostit la carn i me l’he menjada.
Però de l’altra meitat,
¿puc fer-ne una cosa detestable
i adorar així un tros de fusta?»
20Aquesta gent s’alimenta de cendres:
el seu cor equivocat els fa delirar
i no els traurà del seu error.
Cap d’ells no serà capaç de dir-se:
«¿No és pura mentida
el que tinc a la mà?»
El Senyor no oblida el seu poble21«Israel, poble de Jacob,
recorda que tu ets el meu servent.
Jo et vaig formar perquè em servissis
i no t’oblidaré mai, Israel.
22He fos com un núvol
la teva infidelitat,
he desfet com la boira els teus pecats.
Torna a mi, que jo t’allibero.»
23Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!
Aclameu-lo, fondàries de la terra!
Arbres, boscos i muntanyes,
esclateu en crits d’alegria!
El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob,
fa resplendir la seva glòria a Israel.El Creador condueix la història
24Això et diu el Senyor,
el qui t’allibera,
el qui t’ha format
a les entranyes de la mare:
«Jo, el Senyor, ho he creat tot.
Jo, tot sol, he desplegat el cel
i he esplanat la terra,
sense que ningú m’ajudés.
25Jo desmenteixo
els presagis dels endevins,
faig desvariejar
els qui prediuen el futur,
capgiro els pronòstics dels savis,
canvio en deliri la seva ciència.
26Jo confirmo les paraules
del meu servent
i faig que es compleixin els anuncis
dels seus missatgers.
Dic a Jerusalem que serà repoblada,
i a les viles de Judà,
que seran reconstruïdes.
Jo les aixecaré de les seves ruïnes.
27Ordeno a la mar que s’eixugui,
a les aigües abismals
que s’estronquin.
28Dic al rei Cir
que l’escullo com a pastor
per a realitzar tot el meu propòsit.
Ell manarà de reconstruir Jerusalem
i posar els fonaments del temple.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
