Salms 35 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Acusa, Senyor, els qui m’acusen

1Del recull de David.

Acusa, Senyor, els qui m’acusen,

combat contra els qui em combaten;

2pren l’escut i el broquer,

aixeca’t, vine a ajudar-me.

3Branda la llança,

barra el pas als qui em persegueixen.

Senyor, digues al meu cor:

«Jo sóc el qui et salva.»

4Que quedin defraudats i avergonyits

els qui volen prendre’m la vida.

Que se’n tornin plens de confusió

els qui es proposen fer-me mal.

5Que siguin com la palla a mercè del vent

i que els encalci l’àngel del Senyor.

6Que trobin fosc i relliscós el camí

i que l’àngel del Senyor els persegueixi.

7No tenien motiu per a posar-me paranys,

no tenien motiu per a cavar-me una fossa.

8Que es trobin tot d’una en el desastre,

que els atrapin els paranys que em posaven

i caiguin dins els clots que han obert.

9I jo celebraré el Senyor,

m’alegraré perquè ell em salva.

10Proclamaré amb totes les forces:

«Qui és com tu, Senyor?

Defenses el pobre contra el poderós,

el pobre desvalgut contra aquell qui l’espolia.»

11Es presenten testimonis maliciosos,

m’interroguen sobre coses que ignoro;

12em tornen mal per bé,

tothom m’abandona.

13Quan ells estaven malalts,

jo em vestia de sac en senyal de dol,

m’afligia i dejunava,

no deixava de pregar;

14arreu anava trist i abatut,

com si es tractés d’un germà o d’un amic,

com si plorés la pròpia mare.

15Però ells, quan m’han vist caure,

se n’han alegrat, s’han reunit contra mi,

m’han fet mal d’amagat,

no paren de destrossar-me;

16es mofen de mi, em cobreixen de sarcasmes,

estrenyen les dents contra meu.

17Fins quan, Senyor, et quedaràs mirant-ho?

Defensa la meva vida de la seva violència,

defensa dels lleons l’únic bé que posseeixo.

18Et donaré gràcies enmig de l’assemblea,

davant de tot el poble et lloaré.

19Que no puguin alegrar-se

els qui em volen mal sense motiu;

que no es facin l’ullet entre ells

els qui m’odien perquè sí.

20Ells no parlen de pau:

rumien com enganyar la gent senzilla del país;

21i s’omplen la boca dient satisfets:

«Els nostres ulls han vist el que volien.»

22Ho has vist, Senyor, no callis,

no t’allunyis de mi, Senyor.

23Desperta’t, desvetlla’t,

fes-me justícia.

Déu meu i Senyor, defensa la meva causa!

24Fes-me justícia, dicta sentència:

Senyor, Déu meu, que no es riguin de mi!

25Que no puguin pensar en el seu cor:

«Això és el que anhelàvem.»

Que no puguin dir-se: «L’hem engolit.»

26Que quedin defraudats i avergonyits

els qui s’alegraven de la meva desgràcia.

Que siguin coberts de vergonya i confusió

els qui s’enorgullien contra mi.

27Que s’alegrin i exultin

els qui volien el meu triomf,

i diguin sempre: «És gran el Senyor,

que vol el bé del seu servent.»

28Anunciaré la teva justícia,

tot el dia et lloaré.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help