1Hi ha renys que no són oportuns,
hi ha qui callant demostra tenir seny.
2Però val més reprendre que no pas guardar-se la indignació a dins.
3Qui reconeix que ha faltat s’estalvia la humiliació.
4Qui vol fer justícia emprant la violència
és com l’eunuc que desitja desflorar una noia.
5Hi ha qui calla i passa per savi
i n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar.
6Hi ha qui calla perquè no sap què respondre
i n’hi ha que callen perquè saben quin és el moment de parlar.
7L’home savi calla fins que arriba el moment oportú,
però el fanfarró i l’estúpid no l’encerten mai.
8L’home que xerra molt es fa insuportable
i qui es vol imposar es torna odiós.
Que n’és, de bonic, veure canviar aquell que has renyat,
ja que així evitaràs una falta voluntària.
L’engany de les aparences9A vegades es treu profit d’una desgràcia;
però, altres vegades, el guany es converteix en pèrdua.
10A vegades un regal resulta inútil,
però altres vegades rendeix el doble.
11A vegades la glòria t’humilia;
però, altres vegades, la humiliació es converteix en honor.
12A vegades compres moltes coses amb pocs diners,
però, en realitat, les pagues set vegades.
13El savi, amb poques paraules es fa estimar,
mentre que són en va els compliments del neci.
14El regal del neci no et farà cap profit,
ni te’l farà el regal de l’avar que es veu obligat a oferir-te’l:
allò que vol és que li facis molts regals a canvi.
15Et dóna poc i de seguida t’ho recorda;
quan obre la boca sembla un pregoner;
si avui et fa un préstec, demà ja te’l reclama:
un home així és detestable.
16L’estúpid diu: «No tinc amics,
ningú no agraeix els meus favors.»
Els qui ell convida a taula són males llengües!
17Tothom se’n riu, d’un home així,
perquè no sap tenir béns de manera recta
ni deixar de tenir-ne sense sentir-se afectat.
Dominar la llengua18Val més relliscar per terra que no pas relliscar amb la llengua:
la caiguda dels malvats vindrà així, sobtadament.
19Un home mal educat és com l’acudit inoportú
que sempre surt de la boca dels imbècils.
20Ningú no escolta el proverbi que surt de la boca de l’estúpid,
perquè no el diu mai en el moment oportú.
21Hi ha gent a qui la misèria preserva del pecat,
i per això descansen sense remordiments.
22N’hi ha que es perden per por de fer el ridícul,
i tot perquè tenen un ximple al davant.
23Hi ha qui per vergonya fa promeses a l’amic
i així, per no res, el converteixen en enemic.
24La mentida, en l’home, és una falta greu,
però mai no es belluga de la boca de l’imbècil.
25Val més un lladre que un mentider obstinat,
però tots dos acabaran malament.
26El costum de mentir és una deshonra,
una vergonya que mai no et treus del damunt.Màximes sobre l’exercici de la saviesa
27El savi, amb poques paraules en té prou per a prosperar,
i l’home amb senderi es fa apreciar pels importants.
28Qui conrea bé la terra farà una bona collita
i qui és ben vist dels importants es fa perdonar les faltes.
29Els presents i els regals enceguen els ulls dels savis
i, com un morrió a la boca, impedeixen els renys.
30Saviesa amagada i tresor enterrat,
de què serveixen?
31Val més l’home que amaga la seva estupidesa
que el qui té amagada la saviesa.
32 Val més el qui persevera amb constància cercant el Senyor
que el qui mena la pròpia vida com un cavall sense amo.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
