Proverbis 1 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Pròleg

1Proverbis de Salomó, fill de David i rei d’Israel.

2Volen fer conèixer la saviesa i donar formació,

fer comprendre sentències intel·ligents,

3procurar una formació completa

que porti a ser just, recte i honrat.

4Volen proporcionar sagacitat als inexperts,

als joves, coneixement i prudència;

5el savi que els escolti augmentarà el saber,

l’home instruït hi trobarà el camí.

6Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants,

sentències dels mestres i enigmes.

7Venerar el Senyor és primícia de coneixement,

només els insensats rebutgen saviesa i formació.

Saviesa i niciesa (1,8-9,18)Alerta contra les insídies dels malvats

8Fill meu, fes cas del mestratge del pare,

no rebutgis la instrucció de la mare:

9com una diadema t’adornaran el front,

t’engalanaran com els collarets.

10Fill meu, no et deixis ensarronar

per gent sense escrúpols

11que et diuen: «Vine amb nosaltres

i posem-nos a l’aguait per vessar sang;

sense més ni més, parem trampes a l’home bo.

12Com fa la mort mateixa, engolim-lo de viu en viu;

per bo que sigui, llancem-lo a la fossa.

13Aconseguirem tota mena de riqueses,

ens farcirem la casa de rapinya.

14Compartiràs la nostra sort,

farem bossa comuna!»

15Fill meu, no vagis amb ells,

no segueixis les seves petjades:

16només corren cap al mal,

s’apressen a vessar sang.

17Cap ocell no cau al filat

si abans l’ha vist parar;

18ells, en canvi, cauen en el propi filat,

atempten contra ells mateixos.

19Així acaben tots els lladregots:

el mateix robatori els roba la vida.

Crida de la Saviesa

20La Saviesa fa una crida pels carrers,

per les places aixeca la veu,

21fa un pregó pels indrets més bulliciosos,

a l’entrada de la ciutat proclama:

22«Fins quan els ignorants preferireu la ignorància,

els insolents allargareu la insolència,

els beneits refusareu el coneixement?

23Feu cas de la meva exhortació:

vull escampar el meu esperit damunt vostre

i fer-vos entendre les meves paraules.

24Jo cridava i heu fet el sord,

estenia la mà i no heu parat atenció:

25tant se us en dóna, dels meus consells,

i no feu cas de la meva exhortació.

26Però quan us toqui la desgràcia seré jo qui riurà,

jo, qui escarnirà quan us agafi el pànic.

27Sí, quan us agafi el pànic com un temporal,

quan la desgràcia us envesteixi com una tempesta

i l’angoixa i l’aflicció us caiguin al damunt,

28em cridareu i no respondré,

em cercareu i no em trobareu.

29»Com que menyspreaven el coneixement

quan refusaven de venerar el Senyor,

30com que tant se’ls en donava dels meus consells

i feien el sord a les meves exhortacions,

31menjaran el fruit amarg del seu obrar,

s’afartaran dels propis consells.

32L’obstinació acaba matant els inexperts,

la indolència destrueix els estúpids;

33però el qui m’escolta viurà segur,

en pau i sense por de cap mal.»