Habacuc 3 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1 Pregària del profeta Habacuc. A la tonada de «Xiguionot».

2Senyor, he sentit a dir

el que havies fet:

m’esglaia, Senyor, la teva obra.

Manifesta-la en el nostre temps,

en el nostre temps fes-la conèixer.

I si arribes a enutjar-te,

no t’oblidis de tenir misericòrdia.

3Des de Teman s’acosta Déu,

el Sant arriba

de la muntanya de Paran. Pausa

La seva glòria cobreix el cel

i la seva majestat omple la terra.

4La seva resplendor és com el sol,

dos raigs li surten de la mà:

allà s’amaga el seu poder.

5La pesta camina al seu davant

i la febre li segueix les petjades.

6S’atura i pren mides a la terra,

mira, i les nacions s’estremeixen.

Les muntanyes perpètues s’esmicolen,

s’enfonsen els turons antics,

els camins eterns per on passava.

7He vist esfondrar-se

els campaments de Cuixan

i estremir-se les tendes

del país de Madian.

8¿És contra les aigües, Senyor,

contra les aigües abismals,

que tu t’indignes?

¿És contra el mar

que s’encén el teu enuig,

quan avances amb els teus cavalls,

amb els teus carros victoriosos?

9Treus el teu arc de la funda,

amb la paraula conjures els dards. Pausa

La terra escup les aigües abismals.

10En veure’t, les muntanyes

s’estremeixen,

un diluvi inunda la terra,

bramulen els oceans

i alcen onades fins al cel.

11El sol i la lluna

s’han quedat al seu palau;

per tota llum, volen les teves fletxes,

llampegueja l’esclat de la teva llança.

12Indignat, trepitges la terra

i trilles, ple d’enuig, les nacions.

13Has sortit per salvar el teu poble,

per dur la salvació al teu Ungit.

Has esclafat el governant

del casal injust,

n’has descalçat del tot els fonaments. Pausa

14Has traspassat

amb els seus mateixos dards

els caps dels seus comandants

quan es llançaven, com l’huracà,

per dispersar-nos,

segurs que, en secret,

engolirien l’indefens.

15Has fet galopar els teus cavalls

per dins el mar:

s’han agitat les aigües de l’oceà.

16Quan ho sento,

se’m remouen les entranyes;

quan se’n parla,

els llavis em tremolen;

l’esgarrifança em penetra dins els ossos,

vacil·len els meus passos.

Em quedo esperant el dia del desastre,

que caurà sobre el poble

que ens mou guerra.

17Cert que la figuera no fa fruit

ni tindrem la collita dels ceps;

l’olivera no ha pensat a produir

i els camps no donen res per a menjar;

no queda cap ovella als corrals

ni cap bou a les estables.

18Però jo celebraré el Senyor,

feliç de veure que Déu em salva.

19El Senyor Déu és la meva força,

fa els meus peus lleugers

com els dels cérvols

i m’encamina,

invencible, cap als cims.

Per al mestre de cor.

Amb instruments de corda.