1El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2– Fill d’home, el Senyor Déu diu això a la terra d’Israel:
»La fi!
Ve la fi pels quatre costats del país.
3Ara t’arriba la fi.
Contra tu deixaré caure el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar
totes les teves abominacions.
4No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sàpigues que et faré pagar
la teva conducta,
es perpetuarà en tu
el preu de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
5»Això diu el Senyor Déu:
Desastre mai vist! Ja ve el desastre!
6La fi ve! Ve la fi!
Es desvetlla contra tu, ja arriba.
7És hora que t’escapis,
tu que vius al país;
el temps arriba, el dia s’acosta.
Avalots, i no crits de festa
a les muntanyes!
8Ara, de sobte, abocaré
damunt teu la meva indignació,
calmaré en tu el meu enuig,
et jutjaré segons la teva conducta,
et faré pagar
totes les teves abominacions.
9No et miraré amb compassió,
no tindré pietat.
Sàpigues que et faré pagar
la teva conducta,
es perpetuarà en tu el preu
de les teves abominacions.
Llavors sabreu que jo, el Senyor,
sóc el qui fereixo.
10»Mira el dia, mira, ja ve!
L’hora fatal arriba:
ha florit l’altivesa,
ha rebrotat l’orgull,
11s’ha alçat la violència,
la vara de la maldat.
Però no en quedarà res:
res del seu aldarull
ni dels seus avalots,
ni res de la seva arrogància.
12Ve el temps, s’atansa el dia:
que no s’alegri el qui compra
ni s’entristeixi el qui ven,
perquè el furor amenaça uns i altres.
13El qui ven
no recuperarà el que ha venut
ni que visquessin
ell i el qui comprava:
la profecia que amenaça uns i altres
no serà revocada.
Tothom viurà portant la pròpia culpa,
no podran refer-se’n.
14El corn toca i tothom es prepara,
però ningú no s’encamina a la batalla,
ja que el meu furor
amenaça tot el poble.
15L’espasa és fora,
la pesta i la fam són dins;
qui sigui al camp
morirà per l’espasa;
la fam i la pesta consumiran
el qui s’estigui a la ciutat.
16Si queden supervivents,
aniran per les muntanyes;
tots gemegaran
com els coloms de les valls,
cada un per la seva pròpia culpa.
17»Cap mà no té força,
cap genoll no s’aguanta;
18porten vestits de sac,
i l’esglai els embolcalla;
tots duen a la cara la vergonya
i s’han rapat el cap.
19Llancen pels carrers la seva plata,
tenen el seu or per immundícia;
ni la plata ni l’or
no podran salvar-los
el dia que arribi l’enuig del Senyor.
No satisfaran la seva fam,
no s’ompliran el ventre,
perquè l’or i la plata
eren l’ocasió
que els feia caure en la culpa.
20Dels seus joiells magnífics
n’han fet les imatges abominables
i detestables dels seus ídols,
que eren el seu orgull.
Per això els ho convertiré tot
en immundícia,
21ho abandonaré al pillatge
de mans estrangeres,
al saqueig dels malvats de la terra,
perquè ho profanin.
22Després els giraré la cara
i deixaré profanar el meu tresor:
els lladres entraran
per profanar el meu santuari.
23Forja cadenes,
perquè el país és ple
de tribunals assassins,
la ciutat és plena de violència.
24Jo faré venir
la xusma dels estrangers,
que ocuparan les seves cases;
faré expugnables els seus bastions,
i els seus santuaris seran profanats.
25El pànic arriba;
cercaran la pau i no n’hi haurà.
26Arribarà desastre sobre desastre,
una mala nova darrere l’altra;
en va consultaran el profeta,
el sacerdot no tindrà resposta
ni l’ancià donarà consell.
27El rei entonarà un plany,
el príncep estarà consternat,
i a la gent del poble
els tremolaran les mans.
Els tractaré segons la seva conducta,
els jutjaré tal com ells han jutjat.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
