1Job continuà així el seu discurs:
Abans jo era molt feliç2Si jo pogués reviure els temps passats,
aquells dies en què Déu em protegia,
3quan brillava damunt meu la seva llum
i la seva claror em guiava en la fosca,
4quan em trobava en la plenitud de la vida
i Déu, l’amic, em guardava la casa!
5El Totpoderós era encara vora meu
i els meus fills m’envoltaven.
6Podia banyar-me els peus amb llet,
del terreny pedregós en treia rius d’oli.
7Quan sortia a la porta de la ciutat,
quan prenia seient a la plaça,
8els joves m’obrien pas en veure’m
i els ancians es posaven drets.
9Els prohoms paraven d’enraonar,
tenien la boca closa.
10Els governants abaixaven la veu,
la llengua se’ls encastava al paladar.
11La gent que em sentia em felicitava,
tothom qui ho veia en donava testimoni:
12jo salvava el pobre suplicant
i l’orfe sense empara.
13Els agonitzants em beneïen.
Jo tornava el goig al cor de la viuda.
14Per vestit em posava la justícia,
el dret em feia de mantell i diadema.
15Jo era els ulls del cec
i els peus del coix,
16era el pare dels pobres
i l’advocat dels estrangers.
17Jo trencava les barres del malvat
i li treia la presa de les dents.
18Pensava: «Moriré dintre el meu niu,
amb tants dies com grans de sorra.
19Tinc les arrels plantades vora l’aigua,
la rosada fa nit a les meves branques.
20El meu prestigi augmenta i es renova,
em rejoveneixo com un arc tensat.»
21Tothom m’escoltava amb atenció,
acollien en silenci el meu consell.
22Ningú no objectava res al que jo deia,
el meu discurs els amarava gota a gota.
23M’esperaven com s’espera la pluja,
com qui es deleix pels ruixats de primavera.
24Jo somreia als qui no tenien confiança,
la llum de la meva mirada els sostenia.
25Era el seu cabdill i els mostrava el camí,
seia com un rei entre la tropa,
jo, el consolador dels afligits.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
