1«Ai de vosaltres, fills rebels! Us ho dic jo, el Senyor.
Feu projectes sense el meu consell
i concerteu aliances que jo no inspiro.
Així acumuleu un pecat
darrere l’altre.
2Sense haver-m’ho consultat,
baixeu a Egipte
per refugiar-vos
sota el poder del faraó
i trobar un recer
a l’ombra d’aquell país.
3Però el poder del faraó
us avergonyirà,
el recer que cerqueu
a l’ombra d’Egipte
us deixarà en ridícul.
4Els vostres oficials ja són a Tanis,
els vostres ambaixadors
arriben a Hanés,
5però se sentiran decebuts
d’aquell poble inútil:
no els servirà de socors ni d’ajut,
sinó de vergonya i de riota.»
6Presagi sobre els animals que travessen el Nègueb.
Per una regió hostil i malastruga
de lleons i lleones,
d’escurçons i dracs voladors,
transporten les riqueses i els tresors
a l’esquena dels ases
i sobre el gep dels camells
cap aquell poble inútil:
7l’ajut dels egipcis serà una il·lusió.
Per això els anomeno
«Rahab, l’estaquirot».
8El Senyor em va manar:
«Vés i escriu públicament això
en una tauleta,
i grava’n una còpia
en un rotlle de coure;
que es conservi per al dia de demà,
i més enllà, per sempre.»
El poble rebel9Aquest poble és rebel,
són uns fills caragirats,
que no volen escoltar
l’ensenyament del Senyor.
10Diuen als vidents:
«No tingueu més visions»,
i als profetes:
«Guardeu-vos les veritats,
expliqueu-nos coses plaents,
profetitzeu fantasies,
11abandoneu el camí dret,
desvieu-vos de la bona ruta
i traieu-nos del davant
el Déu sant d’Israel.»
12Ara, doncs, això us fa saber
el Déu sant d’Israel:
«Ja que refuseu això que dic,
ja que confieu
en el poder de l’opressió
i us refieu de les intrigues,
13aquesta falta serà per a vosaltres
com l’esquerda que baixa
en un pany de muralla:
es va obrint,
i tot d’una el mur s’esfondra.
14Serà com una gerra esmicolada,
trencada sense remei:
no n’aprofitareu cap bocí
per a recollir brases del foc
o per a treure aigua de la pica.»
15Això us fa saber
el Senyor Déu,
el Sant d’Israel:
«Us salvareu si us convertiu
i deixeu d’inquietar-vos.
Trobareu la força
en la calma i en la confiança.
Però això, vosaltres no ho voleu,
16sinó que dieu:
“De cap manera! Fugirem a cavall.”
Doncs ja ho crec que fugireu!
Dieu encara: “Galoparem rabents.”
També galoparan
els vostres perseguidors!
17Davant un home, en fugiran mil,
fugireu davant l’amenaça
de cinc homes;
i si en quedava algun,
serà com un pal
a la punta d’una muntanya
o un estendard
plantat dalt d’un turó.»Déu es compadirà del seu poble
18Però el Senyor espera,
perquè vol compadir-se de vosaltres;
s’alçarà i es mostrarà misericordiós,
ja que ell és el Déu just.
Feliços els qui esperen en ell.
19Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà.
20El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l’aigua que necessitàveu;
el qui t’instrueix ja no s’amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls.
21Quan hauràs d’anar
a dreta o a esquerra,
sentiràs que et diuen pel darrere:
«Aquest és el camí, segueix-lo.»
22Tindràs per metall impur
la plata que recobria els teus ídols,
l’or que adornava les teves estàtues.
Els llençaràs com a cosa immunda
tot dient: «Fora d’aquí!»
23El Senyor donarà la pluja
a la llavor sembrada a la terra.
El pa que produiran els camps
serà bo i substanciós.
Aquell dia el teu bestiar
pasturarà en prats immensos.
24Els bous i els ases
que treballen la terra
menjaran farratge salat,
ventat amb pales i forques.
25El dia de la gran mortaldat,
quan s’esfondraran les torres,
a les muntanyes més altes
i als turons més elevats
hi haurà recs amb aigua abundant.
26El dia que el Senyor
embenarà les ferides del seu poble
i el guarirà dels cops rebuts,
la lluna brillarà com el sol,
i el sol serà set vegades més brillant,
com si concentrés en un sol dia
la llum d’una setmana.El Senyor castigarà els assiris
27El Senyor en persona ve de lluny:
és ardent el seu respir,
treu el fum a glopades,
els seus llavis esclaten de fúria,
la seva llengua és un foc devorador,
28el seu bufec és un torrent desbordat
que cobreix fins al coll.
Passarà els pobles
per un sedàs foradat,
els tibarà la brida
i els farà desbocar.
29Mentrestant, vosaltres cantareu
com en les vetlles de les grans festes;
estareu contents
com qui s’encamina, al so de la flauta,
cap a la muntanya del Senyor,
Roca d’Israel.
30El Senyor farà sentir
la seva veu majestuosa,
i mostrarà com descarrega
el seu braç
amb tota la violència
i amb flames devoradores,
amb un temporal d’aigua
i una gran pedregada.
31Quan sentiran el crit del Senyor,
els assiris s’esborronaran.
Ell els escometrà a bastonades,
32i cada vegada que els colpegi
l’acompanyaran tamborins i arpes.
El Senyor combatrà contra ells
amb batalles violentes.
33Fa temps que la foguera ja és a punt,
també per al rei.
És ampla i fonda,
amb molta llenya,
a punt per a cremar:
una bufada del Senyor,
com un torrent de sofre,
hi calarà foc.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
