Isaïes 17 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Contra els regnes de Damasc i d’Israel

1Presagi sobre Damasc.

Damasc serà esborrada

d’entre les ciutats,

es convertirà en un munt de ruïnes.

2Les viles d’Aroer, abandonades,

seran domini dels ramats:

s’hi ajaçaran,

i no els inquietarà ningú.

3Efraïm perdrà

les ciutats fortificades,

i Damasc, la seva reialesa.

El que restarà dels arameus

no serà més important que Israel.

Ho diu el Senyor de l’univers.

4Aquell dia,

Jacob perdrà pes:

gras com era, s’amagrirà.

5Serà com la palla dels camps

quan han segat les espigues;

serà com les espigolalles

que resten a la vall dels Rafaïtes.

6En quedarà tan sols una misèria,

com després de collir les olives,

quan només se’n veu alguna

als cimalls

i poques més a les branques.

Ho diu el Senyor, Déu d’Israel.

7Aquell dia, els homes giraran els ulls al seu creador, miraran cap al Sant d’Israel.

8Ja no giraran els ulls cap als altars que havien construït amb les seves pròpies mans, ni miraran més cap als bosquets sagrats i als emblemes del sol que ells mateixos s’havien fabricat.

9Aquell dia, les ciutats fortes del país

seran abandonades,

com ja ho foren

a l’arribada dels israelites:

quedaran abandonades

com el brancatge inútil.

Serà una desolació.

10Tu, Israel, has oblidat Déu,

el teu salvador,

no t’has recordat de la Roca,

defensa teva.

Per això plantes jardins exòtics

amb esqueixos dedicats

a déus estrangers.

11Avui els plantes i els veus créixer;

l’endemà ja els veus florir,

però no en colliràs res:

vindrà un dia que seràs malferit

amb un mal que no tindrà remei.

Derrota dels pobles enemics

12Ah! Quina remor

de pobles i més pobles!

És com la remor de la mar enfurida.

És un avalot de nacions

semblant a un aiguat impetuós.

13És un bramul de nacions

semblant al bramul

de les aigües abismals.

Però el Senyor amenaça els pobles,

i fugen de lluny estant,

com la palla a les muntanyes

quan l’encalça el vent,

com la llavor de card

que la tempesta s’emporta.

14Quin terror a l’hora del capvespre!

Però abans de l’alba

no en quedarà res.

Aquesta és la sort

dels qui ens depreden,

el destí dels qui ens saquegen.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help