1Job va replicar:
No aguanto el vostre consol2De coses així, n’he sentides massa:
no es pot aguantar el vostre consol.
3Quan acabareu de dir coses sense solta?
Què us obliga a replicar-me?
4Si us trobéssiu en el meu cas,
jo també parlaria com vosaltres:
us faria un gran sermó
movent, comprensiu, el cap.
5Us consolaria amb bones paraules,
m’afanyaria a dar-vos conhort.Déu em fereix i em torna a ferir
6Però si parlo, continuo sofrint,
i si callo, què m’estalvio?
7Ara Déu m’ha deixat abatut,
m’ha pres els qui m’envoltaven,
8m’ha marcat la cara d’arrugues
que testimonien contra mi,
i el cos, aflaquit, m’acusa.
9El seu enuig m’esquartera,
m’empaita amb cruixit de dents,
em clava uns ulls d’enemic.
10La gent s’aplega contra mi,
m’humilia amb insults i bufetades.
11Déu m’ha lliurat als perversos,
m’ha llançat a les mans dels malvats.
12Jo vivia tranquil i m’ha sacsejat:
m’ha agafat pel clatell, m’ha desconjuntat.
M’ha convertit en un blanc
13i tira contra mi les seves fletxes.
Em forada les entranyes sense pietat
i escampa el meu fel per terra.
14Em fereix i em torna a ferir,
com el guerrer que enfonsa un mur.
15No em trec de damunt la pell el vestit de sac
i enfonso el front a la pols.
16Els plors m’han encès la cara,
en els meus ulls ronda l’ombra de la mort.
17Però jo no tinc les mans brutes de violència,
i la meva pregària és pura!Ets garant i testimoni
18Oh terra, no amaguis la meva sang!
Que el meu clam no trobi refugi!
19Ara tinc al cel un testimoni,
un que parla allà dalt a favor meu.
20Els meus amics m’escarneixen,
però jo ploro davant de Déu
21perquè em defensi contra ell mateix que m’ataca,
com un amic en defensa un altre.
22És cert que tinc els anys comptats
i me’n vaig pel camí que no té retorn.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
