1«En aquells dies, en aquell temps, restabliré Judà i Jerusalem.
2Reuniré totes les nacions
i les conduiré a la vall de Josafat;
allà les jutjaré
pel que han fet contra Israel,
el meu poble, la meva heretat:
l’han dispersat per totes les nacions,
s’han repartit el meu país,
3s’han fet a sorts el meu poble;
han venut nois i noies com a esclaus
per pagar-se vins i prostitutes.
4Què preteneu, doncs, de mi,
vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?
De què voleu rescabalar-vos?
Voleu passar comptes amb mi?
Us en daria, tot seguit, la torna!
5M’heu robat la plata i l’or,
heu dut als vostres temples
el millor dels meus tresors.
6Heu venut als grecs
els habitants de Judà i Jerusalem,
els heu allunyat de la seva pàtria.
7Però jo els cridaré
del lloc on els heu venut
i us faré pagar la vostra culpa:
8vendré els vostres fills
i les vostres filles
a la gent de Judà,
i ells els revendran als sabites,
una nació llunyana.
Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
Batalla final i gran promesa9Feu una crida a les nacions:
«Proclameu la guerra santa,
prepareu els guerrers;
que avancin tots els combatents.
10De les relles forgeu-ne espases,
de les falçs, llances.
Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11Correu, veniu, pobles veïns,
concentreu-vos aquí.»
I tu, Senyor,
fes-hi acudir els teus valents.
12El Senyor diu:
«Que les nacions es posin en marxa
cap a la vall de Josafat;
allà m’asseuré per jutjar
tots els pobles veïns.
13Empunyeu la falç,
ja és el temps de segar;
trepitgeu el raïm,
que el cup n’és ple:
les tines sobreïxen.
És enorme, la maldat dels pobles!
14Hi ha grans gentades
a la vall de la Sentència;
perquè a la vall de la Sentència
ja arriba el dia del Senyor.
15El sol i la lluna s’enfosqueixen,
els estels perden l’esclat.
16El Senyor rugeix des de Sió,
bramula des de Jerusalem;
cel i terra s’estremeixen,
però el Senyor
és un refugi per al seu poble,
una ciutadella per als d’Israel.
17Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,
el vostre Déu,
jo que habito a Sió,
la meva muntanya santa.
Jerusalem serà una ciutat santa,
i els estrangers
no la profanaran mai més.
18»Aquell dia el vi i la llet
correran per les muntanyes,
s’escolaran pels turons;
tots els rierols de Judà
portaran aigua.
Del temple del Senyor
en naixerà una font
que regarà la vall de Xitim.
19Egipte es tornarà una terra erma,
i Edom, una estepa deserta,
per les violències comeses
contra Judà,
per la sang innocent
vessada al país.
20Però Judà i Jerusalem
seran habitats per sempre,
21i als qui han vessat la seva sang
no els deixaré sense càstig.
Jo, el Senyor, residiré a Sió.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
