Amós 3 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

El Senyor demana comptes a Israel

1«Gent d’Israel, la família que jo, el Senyor, vaig fer pujar d’Egipte, escolteu les paraules que jo pronuncio contra vosaltres:

2»Entre totes les nacions de la terra,

tan sols us vaig escollir a vosaltres.

Per això mateix us demano comptes

de totes les vostres culpes.»Missió del profeta

3¿Poden dos homes

començar junts un viatge

si abans no s’han posat d’acord?

4¿Rugeix el lleó enmig del bosc

si no ha trobat cap presa?

¿Crida el seu cadell des de l’amagatall

si no ha caçat res?

5¿Cau l’ocell en un parany

sense un esquer que l’hi porti?

¿Salten de terra els filats

si no hi ha res per capturar?

6¿Toca a la ciutat el corn de guerra

sense que la gent s’alarmi?

¿Passa cap desgràcia a la ciutat

que no vingui de la mà del Senyor?

7Doncs bé, el Senyor Déu no fa res

sense revelar el seu designi secret

als seus servents, els profetes.

8Quan un lleó rugeix,

qui no s’esglaia?

Quan parla el Senyor Déu,

qui no transmetrà el seu missatge?Judici contra Samaria

9Feu aquesta crida

als baluards d’Asdod

i als baluards del país d’Egipte:

«Reuniu-vos als turons de Samaria

per veure els grans desordres,

les violències que hi ha a la ciutat.

10Aquesta gent no sap obrar

honestament.

Acumulen en els seus palaus

fruits de violència i de rapinya.

Ho dic jo, el Senyor.»

11Ara, doncs, això diu el Senyor Déu:

«Cauran desastres al teu damunt

i sobre el país que t’envolta:

s’enduran les teves riqueses

i saquejaran els teus palaus.»

12Això diu el Senyor:

«Com el pastor no pot arrencar

de la boca del lleó

més que dues potes o un tros d’ovella,

així també passarà amb els israelites

que viuen a Samaria

entre divans luxosos

i llits encoixinats.

13»Escolteu i amonesteu els de Jacob;

ho dic jo, el Senyor Déu,

el Déu de l’univers:

14El dia que passaré comptes

amb Israel per les seves infidelitats,

també tindré presents

els altars de Betel.

Els angles de l’altar seran partits

i cauran per terra.

15Destruiré les cases d’hivern

i les residències d’estiu.

Cauran les mansions d’ivori.

Serà la fi dels grans palaus.

Ho dic jo, el Senyor.»