1Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Poema del recull de David.
2¿No és cert que, si parleu, calla la justícia?
Vosaltres, homes, ¿judiqueu amb rectitud?
3Conscientment cometeu injustícies a la terra,
la vostra violència fa pes a la balança.
4Els malvats, en néixer, ja es desvien,
els mentiders s’extravien de petits,
5porten un verí com el verí de les serps.
Són com l’àspid sord que es tapa l’orella
6per no sentir el cant del bruixot,
que amb el seu art l’encantaria.
7Déu meu, trenca’ls les dents a la boca,
trosseja’ls, Senyor, els ullals de lleó.
8Que es fonguin com l’aigua que s’escola,
que es perdin les fletxes que disparen.
9Que siguin com el llimac, que s’arrossega,
o com l’avortó, que no arriba a veure el sol.
10Que abans no facin mata com els cards,
verds o secs, els escombri l’huracà.
11El just celebrarà que fas justícia,
es rentarà els peus amb la sang dels malvats.
12Tothom dirà: «Realment, hi ha un fruit per al just.
Ben cert, hi ha un Déu que judica a la terra.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.