1El Senyor em va dir:
– Agafa un gran cilindre i grava-hi amb un cisell: “Maher xalal, haix baz” (que vol dir: “De pressa al botí, ràpid al pillatge”).
2Jo cridaré, com a testimonis fidedignes, el sacerdot Urià i Zecariahu, fill de Jeberequiahu.
3Llavors la meva dona, la profetessa, va quedar embarassada i tingué un fill. El Senyor em va dir:
– Posa-li el nom de “Maher xalal, haix baz”.
4Perquè, abans que el nen sàpiga dir “pare” i “mare”, el rei d’Assíria s’apoderarà de les riqueses de Damasc i del botí de Samaria.Anunci de la invasió assíria
5El Senyor va continuar parlant-me. Em digué:
6– Aquest poble ha rebutjat
les aigües de Siloè,
que s’escolen suaument,
i s’alegra de la invasió
de Ressín i del fill de Remaliahu.
7Per això el Senyor els inundarà
amb les aigües impetuoses
i desbordants de l’Eufrates:
les aigües són el rei d’Assíria
i tot el seu poder.
La riuada sortirà de mare
i negarà totes les ribes.
8Envairà Judà, el cobrirà
i el submergirà:
li arribarà fins al coll.
Les seves ales esteses, Emmanuel,
abastaran tot el teu país.Els vans projectes dels pobles
9Pobles, ja podeu destruir,
que sereu desfets.
Escolteu, països llunyans:
ni que us equipeu per al combat,
sereu desfets.
Ja us podeu equipar,
que sereu desfets.
10Ja podeu deliberar, que fracassareu.
Ja podeu discutir, que tot serà en va,
perquè Déu és amb nosaltres.Ensenyament del Senyor al profeta
11El Senyor em prengué amb la seva mà per apartar-me del camí que segueix aquest poble, i em va amonestar així:
12– Vosaltres no heu de tenir
per conspiració
res d’allò que aquest poble
té per conspiració;
no heu de témer ni tremolar
davant d’allò que ell tem.
13És a mi, el Senyor de l’univers,
que heu de reconèixer com a sant.
Davant meu heu de témer i tremolar!
14Jo sóc el santuari,
però també pedra d’ensopec
i roc que fa caure
les dues cases d’Israel.
Sóc un parany i una trampa
per als qui viuen a Jerusalem.
15Molts hi ensopegaran,
cauran i es faran mal,
quedaran agafats a la trampa
i no en sortiran.
16Clou el document
amb l’ensenyament que conté;
que el guardin segellat
els meus deixebles.
17Confiaré en el Senyor,
que amaga la mirada al casal de Jacob,
i esperaré en ell.
18Aquí ens teniu, a mi i els fills
que el Senyor m’ha donat:
som, enmig d’Israel,
senyals i presagis
que vénen del Senyor de l’univers,
el qui resideix a la muntanya de Sió.
19La gent us dirà:
«Consulteu els nigromants
i els endevins,
que parlen entre dents i xiuxiuegen.
¿És que un poble no té dret
a consultar els seus déus,
els seus morts,
en benefici dels vius?»
20Però vosaltres heu de pensar
en l’ensenyament
d’aquell document
quan algú parli en contra
del que ara us dic.
Aquell qui no veu l’albada
21haurà de travessar el país,
atuït i famolenc.
Exasperat de tanta fam,
maleirà el seu rei i el seu Déu.
Llavors mirarà cap al cel
22i després mirarà cap a la terra:
arreu veurà dissort i tenebra,
obscuritat i angoixa;
la foscor el perseguirà.L’aurora d’un regne de pau
23Però no hi haurà més obscuritat
per als qui vivien en l’angoixa.
En temps passat, el Senyor deshonrà
la terra de Zabuló i de Neftalí;
però ara el Senyor ha honorat
la ruta del mar,
l’altra banda del Jordà,
la Galilea dels pagans.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
