Jeremies 22 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1El Senyor digué a Jeremies:

– Baixa al palau del rei de Judà i comunica-li aquest missatge:

2“Rei de Judà, que seus al tron de David, i també vosaltres, la seva cort i el seu poble, que entreu per aquestes portes, escolteu la paraula del Senyor.

3Això diu el Senyor: Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni injurieu l’immigrant, l’orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat.

4Si compliu tot això, els reis que seuen al tron de David entraran per les portes d’aquest palau muntats en carruatges i acompanyats de la seva cort i del seu poble.

5Però si no feu cas de les meves paraules, aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor.”

6Això diu el Senyor a la casa reial de Judà:

«Tot i que per a mi ets frondosa

com els boscos de Galaad,

com les altures del Líban,

t’asseguro que et convertiré

en un desert,

en un munt de ciutats deshabitades.

7Designaré els qui et destruiran,

tant els homes com les seves eines,

perquè tallin els cedres millors

i els tirin al foc.»

8Gent de moltes nacions passarà vora aquesta ciutat i es preguntaran entre ells: «Per què el Senyor ha tractat d’aquesta manera una ciutat tan gran?»

9Llavors els respondran: «Perquè havien abandonat l’aliança del Senyor, el seu Déu: adoraven altres déus i els donaven culte.»Dol pel rei Xal·lum

10No ploreu el qui ja és mort,

no feu més dol per ell!

Ploreu més aviat pel qui se’n va,

pel qui mai més no tornarà a veure

la pàtria on va néixer.

11Perquè això diu el Senyor sobre Xal·lum, rei de Judà, que va succeir en el tron el seu pare Josies: «Va sortir d’aquesta ciutat i no hi tornarà mai més.

12Morirà en el lloc on el van deportar, no veurà més aquesta terra.»

Contra el rei Joiaquim

13«Ai del qui es construeix un palau

violant la justícia,

del qui edifica grans sales

violant el dret:

fa treballar de franc la seva gent,

no els paga el jornal que es guanyen!

14Ell es diu: “Em faré un palau immens,

amb sales espaioses.

Que hi obrin finestrals,

que l’enteixinin amb cedre

i el pintin amb vermelló.”

15»¿Et penses que ets rei

perquè rivalitzes en cedres?

El teu pare també menjava i bevia,

però tenia en compte

el dret i la justícia,

i tot li anava bé.

16Judicava a favor dels humils

i dels pobres,

i tot anava bé.

Això vol dir conèixer-me!

Ho dic jo, el Senyor.

17Però tu només tens ulls i cor

per al guany injust,

per a vessar sang innocent,

per a oprimir i atropellar.

18»Per tant, el Senyor anuncia això contra Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:

»Per ell no entonaran complantes:

“Ai, germà! Ai, germana!”

Per ell no entonaran complantes:

“Ai, senyor! Ai, majestat!”

19Serà enterrat com els ases,

arrossegat i llançat fora,

lluny dels portals de Jerusalem.»La fi de Jerusalem

20«Puja dalt al Líban i crida,

fes sentir la teva veu a Basan,

crida des d’Abarim:

“Han estat destrossats

tots els teus amants!”

21Quan vivies tranquil·la,

jo et parlava,

i tu deies: “No vull escoltar.”

T’has portat així des de la jovenesa,

no has fet cas del que jo et deia.

22Ara els teus pastors

seran pasturats pel vent,

els teus amants

hauran d’anar-se’n captius.

Llavors et caurà la cara

de vergonya i confusió

per tot el mal que has fet.

23Tu que habites al Líban,

que tens el niu en un cedre,

com gemegaràs

quan et vinguin els dolors,

quan et cargolis com la partera!»Contra el rei Jeconies

24«Jo, el Senyor, afirmo, tan cert com visc: Ni que tu, Jeconies, fill de Joiaquim, rei de Judà, fossis un anell a la meva mà dreta, d’allà mateix me l’arrencaria.

25Et faré caure en mans dels qui volen la teva mort, d’aquells qui et fan més por: cauràs en mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i dels caldeus.

26Us llançaré, a tu i la mare que et va infantar, a un país estranger, lluny de la vostra pàtria, i allí morireu.

27Us delireu per tornar a la vostra terra, però no hi tornareu.

28»¿És tan menyspreable,

aquest Jeconies?

¿És realment un atuell esmicolat,

una gerra que no vol ningú?

Per què van ser llançats

ell i la seva família,

tirats a una terra que no coneixien?

29Terra, terra, terra,

escolta la paraula del Senyor!

30Això diu el Senyor:

Inscriviu aquest home com un estèril,

com un que ha fracassat en la vida,

perquè no ha estat capaç

de donar un descendent

que s’assegués al tron de David

i governés encara a Judà.»